Imatge en moviment (Tots els continguts agrupats)
L2A_Introducció al còmic
El llenguatge del còmic
El còmic té un llenguatge icònic-verbal compost per imatges i paraules. Un dels seus trets característics és que inclou una sèrie de regles i convencions que interioritzem per a interpretar-lo. Aquestes convencions es formalitzen en la successió de vinyetes, el text de les bafarades o les onomatopeies, que tots sabem interpretar...
Recursos gràfics:
Vinyeta.
La vinyeta és un requadre delimitat que representa un instant de la història.
A occident l'ordre de lectura es realitza d'esquerra a dreta i de dalt a baix (excepte alguns còmics manga traduïts), però no és així a tot el món. Països amb escriptura de dreta a esquerra representa l'ordre de les vinyetes.
Plans.
Us sonen? ;)
 |
Primer Pla |
 |
Pla Mitjà |
 |
Pla Americà |
|
|
Pla Sencer |
|
|
Pla General |
|
|
Gran Pla General |
Punts de vista o angulacions.
Normal:Angle de càmera paral·lel a terra |
|
Picat:
|
|
Contrapicat:
|
|
Nadir:
|
 |
Zenital:
|
 |
Holandès:
|
 |
Expressions facials.
Ritme i representació del pas del temps:
El ritme del temps en el còmic s'usa per determinar quan i cóm es revelen els esdeveniments. I per donar un efecte màxim a la història que està sent narrada (ex, sorpresa). S'utilitza per fer pensar que transcorren curts o llargs períodes de temps dins d'una vinyeta. Expressarem pas lent de temps representant el degoteig d'una aixeta o ràpid amb una desenfrenada persecució policial.
Globus o bafarades:
Compostes bàsicament per dues formes, el cos i la cueta, que presenta forma de punta de fletxa o delta invertit, incorporen els diàlegs o text de la historieta.
El globus és el contenidor de les locucions dels personatges que parlen, la procedència dels quals s’indica amb una cua, ratlla o delta invertit dirigida a l’emissor de la locució inscrita. Quan en lloc d’una ratlla la indicació es fa amb petits puntets, es dona per establert que el personatge està pensant; també es poden fer d’altres signes gràfics per indicar crits, xiuxiués, etc.
Onomatopeia:
És la representació gràfica de la traducció fonètica d’un so determinat en el llenguatge del còmic. Al llarg de la història d’aquest art les onomatopeies més comuns s’han anant consensuant en el seu ús a través d’autors i països, de manera que s’han convertit en un llenguatge gairebé universal.
Les metàfores visuals (o elements paralinguístics):
Són recursos gràfics que simbolitzen situacions o estats d'ànim determinats.Per exemple, s'utilitzen per identificar paraules malsonants substituint-les per dibuixos de serps, núvols amb llamps, granotes,...
Una bombeta sobre el cap del personatge indica que ha tingut una bona idea.
Un tronc i una serra, indica que el personatge està dormint i fent roncs (representa que el soroll del ronc és similar al xerrac tallant el tronc).
Línies cinètiques:
Són artificis gràfics que simbolitzen la mobilitat dels personatges i dels objectes en les vinyetes. És un recurs per resoldre la manca de moviment i l’estatisme que defineixen el còmic.
- La trajectòria, un seguit de línies que marquen el recorregut del desplaçament d'un personatge o objecte de l'escena per l'interior de la vinyeta, segons el traç es pot endevinar si és una trajectòria desenvolupada de forma lenta, ràpida, directa o sinuosa.
L’impacte, que simbolitza el xoc d'elements i que generalment es representa com una expansió de línies que es dispersen en forma estrellada i irregular dins de la qual es produeix l'acció. Pot acompanyar-se d'estrelles o núvols de pols i fum. També s'hi poden plantejar onomatopeies que facin més sonor l'impacte.
Els núvols de pols. Es solen utilitzar situats darrere d'un element que es mou a gran velocitat per indicar aquesta velocitat.
Les estrelles. S'utilitzen per representar cops, xocs, o atordiment. Si s'ha rebut una pallissa, també es representa gràficament com un seguit d'estrelles i planetes donant voltes al cap en cercles concèntrics.
El moviment repetit, consisteix en la repetició de línies de contorn més o menys completes, al costat oposat al sentit del desplaçament. És la manera de representar moviments com flexions, girs ràpids, cops de puny, etc.
La tremolor, línies al voltant d'un personatge o element que segons si estan dibuixades de forma impetuosa o tremolosa, simbolitzen desequilibri, por o nerviosisme.
