Imatge Fixa (Tots els continguts agrupats)

Esquemes d'anàlisi d'imatges n'hi ha diversos, us ofereixen una pauta que ajuda a observar els diferents aspectes que hem de descriure. Aquest és un dels esquemes que us ha d'orientar en fer l'anàlisi d'una imatge.

Esquema d'anàlisi:

1-Resum de l’estil en el qual es pot emmarcar la fotografia

a. Context d’aparició de l’estil fotogràfic

b. Principals fotògrafs de l’estil fotogràfic

c. Característiques de l’estil fotogràfic i connexions amb altres estils.

2. Anàlisi de la fotografia:

2.1. Títol i autor de la fotografia.

2.2. Estil i context històric en el qual es va produir la fotografia

• A quin d’aquests grups correspondria la imatge: documental, simbòlica, estètica, crítica...?. Amb quin dels gèneres fotogràfics es correspon?. Tracta algun tema en especial?

2.3. Mode de producció de la fotografia (foto instantània, foto d’estudi, foto retocada…)

Aspectes tècnics.

• Quina càmera creus que s’ha utilitzat?. Quin objectiu?. Quina pel·lícula?. Quina velocitat i diafragma?. Quina profunditat de camp s’observa?

Anàlisi denotatiu:

2.4. Tipus de pla de l’enquadrament i angulació de la càmera

Enquadrament

• Quin tipus de pla (PG – PM – PP...) creus que correspon a la foto ?. En funció del tipus de pla, quin significat diríeu que té: descriptiu, narratiu o expressiu ?

• Quin punt de vista (picat, frontal, contrapicat, zenital) correspon a la fotografia ?. Quin significat aporta el punt de vista a la imatge ? 

2.5. Ordre de lectura i recorreguts visuals.

• Alguns objectes - elements – tenen un lloc rellevant en relació als altres?. Quin és l’aspecte (objectes, persones, paisatge, llum, ambient, detall...) que s’han volgut ressaltar més?. S’ha potenciat algun/s elements visuals (textura, línia, ritme, diagonals, corbes...)?

2.6. Estructura de la imatge i pes visual.

• La posició dels elements de la foto segueixen/trenquen la regla dels terços?. La distribució dels elements és equilibrada, descompensada, centrada?

2.7. Descripció lumínica i cromàtica

• Com qualificaríeu els colors que s’observen a la fotografia?. Com qualificaríeu la llum de la foto: contrastada, suau, contrallum, clau alta, clau baixa?

2.8. Descripció de les textures

Anàlisi connotatiu:

2.9. De què podria ser que parli la fotografia, quina sensació us produeix. Justificar.

Finalitat de la fotografia

• Què pretén mostrar la imatge? Amb quina intenció creus que s’ha fet?. Si és així, ho fa de manera directa o indirecta (simbòlica)?. Aporta un punt de vista original/diferent/tradicional al tema?. Quina creus que és la posició del fotògraf sobre el tema?

Exemple: ANÀLISI D’UNA FOTOGRAFIA D’ESTIL FOTOPERIODÍSTIC.

Henri Cartier_bresson_Rue mouffetard_1958

1-Resum de l’estil en el qual es pot emmarcar la fotografia

a. Context d’aparició de l’estil fotogràfic.

El fotoperiodisme va néixer a finals del segle XIX, de la necessitat que tenia la premsa de mostrar les imatges de les notícies que publicava d’una manera més realista i fidedigna, alhora que reduïa el temps del procés d’impressió d’imatges. Una novetat tècnica, l’aparició de la càmera alemanya Leica, fabricada en un format portàtil, capaç de ser carregada amb un rodet de 36 fotos sobre cel·luloide de cine va ser un instrument essencial en mans de reporters que van popularitzar el fotoperiodisme.

Des d’aleshores el reportatge proveït de la seva càmera ha recorregut el món enregistrant gràficament totes les activitats humanes. El desenvolupament del fotoperiodisme ha estat molt lligat a la fotografia d’esdeveniments socials i guerres i ha evolucionat al llarg del temps en tendències i autors de diferents perfils.

b. Principals fotògrafs de l’estil fotogràfic.

Per citar només alguns dels més grans podríem anomenar a Lewis Hine, Robert Cappa, Henri Cartier-Bresson (aquests dos últims fundadors de l’agència MAGNUM), William Klein, i en el context del nostre país a Agustí Centelles i Fransesc Català-Roca.

c. Característiques de l’estil fotogràfic i connexions amb altres estils.

El fotoperiodisme podríem dir que té com a objectiu principal explicar el que passa al món amb fotografies, a partir d’un determinat succés i de l’impacte que aquest causa en la gent. Es pot considerar un gènere de la fotografia i un gènere del periodisme que utilitza les imatges.

Es diferencia d’altres branques fotogràfiques especialment per la seva narrativa i objectivitat. El perfil del fotoperiodista implica un interès per la fotografia, domini tècnic del mitjà, i sensibilitat visual, a més d’un coneixement de l’actualitat política, social i cultural.

2. Anàlisi de la fotografia:

1. Títol i autor de la fotografia.

La fotografia està titulada ‘Rue Mouffetard’. L’autor és Henri Cartier-Bresson, 1958.

2. Estil i context històric en el qual es va produir la fotografia

La fotografia es pot emmarcar en l’estil del fotoperiodisme, tot i que mostra aspectes propis de l’estil de l’autor, com poden ser la temàtica, l’expressivitat, el tipus d’enquadrament, etc. Podem afirmar que la imatge està vinculada amb una tendència del fotoperiodisme que es coneix com el moviment de la fotografia humanista sorgit després de la Segona Guerra Mundial, aquest corrent acollia fotògrafs dispars i podia incloure també el reportatge social, que reflectia l’àmbit quotidià en la seva realitat, i sovint amb una certa aurèola poètica. És una imatge presa en un carrer d’un barri popular de París a l’època posterior a la 2ª guerra mundial (cal recordar que la ciutat de París va patir molt els efectes de la Guerra).

3. Mode de producció de la fotografia ( foto instantània, foto d’estudi, foto retocada,…)

Es tracta d’una fotografia analògica. La imatge respon al concepte de foto instantània, està captada en temps real, i no ha sofert cap tipus de modificació ni procés de muntatge, ens mostra una situació espontània, és un enregistrament documental d’una acció que estava succeint en un lloc i moment determinats.

Anàlisi denotatiu:

4. Tipus de pla de l’enquadrament i angulació de la càmera

És gairebé un pla de conjunt, tot i que els peus del nen es tallen en el marc inferior, deduïm que tot i que la composició està pensada no és del tot perfecte, podríem dir que l’autor va prioritzar l’expressivitat del moment respecte del perfeccionisme tècnic. L’angulació de càmera és més aviat frontal.

5. Ordre de lectura i recorreguts visuals.

La imatge es centra en el rostre feliç del noi que, suposem, torna triomfant a casa seva després d’haver complert amb l’encàrrec de comprar dues ampolles de vi, una felicitat a la qual es suma el fet de veure’s escollit com a objectiu de la càmera del fotògraf. De fet, només la figura del noi està perfectament enfocada en aquesta imatge, i per tant la primera lectura visual es centra només amb ell i la seva particular càrrega. En segon pla, ocupant un espai secundari hi ha una nena desenfocada, que se n’adona perfectament de la intenció del fotògraf i també n’és partícip amb una mirada còmplice. Finalment, igualment desenfocat la resta del fons, persones anònimes i un carrer qualsevol del París de finals dels anys 50.

6. Estructura de la imatge i pes visual.

Es tracta d’una composició totalment clàssica que compleix la llei dels terços, l’element principal a destacar, la cara del nen, és situat pel fotògraf just en el centre de la imatge, zona de màxim pes visual. No només és l’únic element enfocat, sinó que també és l’únic que està perfectament il·luminat, per una llum suposem que natural que fa brillar la cara del noi i les ampolles que porta. La imatge està estructurada seguint una lleugera línia diagonal que marca els contorns dels edificis i la gestualitat del nen, i aporta cert dinamisme a l’escena.

7. Descripció lumínica i cromàtica

Es tracta d’una fotografia en blanc i negre que fa servir aquesta gamma cromàtica expressament per reforçar la idea de naturalisme i situació espontània. La gamma de grisos, permet establir diferents plans de comprensió, destacant la figura del nen per sobre dels elements que l’envolten.

8. Descripció de les textures

Podríem destacar bàsicament tres tipus principals de textures. La primera és la de les ampolles que porta el noi i que desprenen una mena de brillantor que les fa co-protagonistes de l’instant. La segona textura seria la de la roba del noi i la de les persones anònimes que l’envolten, una textura que ara ens recorda un temps passat. L’última seria la del fons de la fotografia on es fonen el gris de l'asfalt amb el gris de les parets d’aquest barri popular de París.

Anàlisi connotatiu:

9. De què podria ser que parli la fotografia, quina sensació us produeix. Justificar.

L’autor, considerat un dels pares del fotoperiodisme, ha tingut cura de l’enquadrament i de l’expressivitat de l’acció dels personatges, cercant elaborar una imatge inusual d’un fet quotidià gràcies a captar un moment efímer i podríem dir màgic de la vida del moment. S’aprecia l’interès i l’estima del fotògraf per les persones anònimes de la ciutat, més en concret pels nens que en aquesta imatge mostren clarament els seus sentiments, que reflecteixen optimisme i orgull en una època difícil com era la posterior a la 2a Guerra Mundial. Podríem dir que el fotògraf té la intenció de crear una imatge poètica i amb certa màgia a partir d’una situació quotidiana i rutinària, i d’altra banda cerca convertir en protagonista a un nen qualsevol del carrer que gràcies a la foto serà conegut (s’entén que la seva imatge i no ell en persona) per multitud de persones.

La imatge ens pot parlar de moments de felicitat en temps i llocs difícils, i de l’orgull i el benestar de sentir-se útils i tenir un treball a fer, ho podem veure sobretot en l’expressió de felicitat del nen que porta les ampolles i així segurament col·labora amb els menesters de la seva família, i en les mirades de complicitat dels infants amb el fotògraf. També podríem entendre la imatge com una mena de metàfora, en què la felicitat i la col·laboració dels nens esdevé símbol d’esperança de reconstrucció d’una societat malmesa per les conseqüències de la guerra.

Exemple d'anàlisi de. http://blocs.xtec.cat/analisidefotografies/