Imatge Fixa (Tots els continguts agrupats)

Reportatge amb concepció innovadora.


Entre 1905 i 1910 Lewis Wickes Hine, sociòleg responsable de les lleis laborals per a la infància, va enregistrar el món del treball infantil i dels més pobres i oprimits amb la seva càmera.

Lewis Wikes Hine (1874-1940)

Lincolnton (Carolina del Nord). Lewis Hine. 1908

"Alguns nens eren tan petits que havien de escalar sobre les màquines per arreglar els fils trencats i posar les bobines." Macon, Geòrgia. Lewis Hine.

Obrers immigrants que arribaven a l'illa d'Ellis, (Ellis Island) a Nova York. Una de les fotografies més famoses de Lewis Hine.

A França Eugène Atget va fer un tipus d’imatges que podríem considerar a mig camí entre el reportatge i la fotografia artística. La seva visió personal, el sentit de la composició i l’aire poètic que donà a les seves instantànies van més enllà del simple document gràfic. Atget, va fer, entre 1898 i 1927, una enorme quantitat d’escenes de la vida quotidiana del seu estimat París i entorn.

"L'Enfer", París, Atget.

El Pictorialisme.

El Pictorialisme va ser el moviment que va tenir especial importància a Europa i estats Units entre 1880 i la primera guerra mundial.


El terme Picorialism deriva de la paraula Picture – quadre, pintura, fotografia – ja que els seus membres volien aconseguir amb la tècnica fotogràfica imatges de qualitat artística. Sovint feien servir mètodes per difuminar la imatge, crear efectes amb les atmosferes boiroses, llums efectistes,...

Edward Steichen. Un dels principals representants del pictorialisme, posteriorment va formar part de Photo-Secession.

"Soledat", Steichen.

Alfred Stieglitz va admirar i elogiar les fotografies de Gertrude Käsebier. La va anomenar "retratista artística". Era capaç de reflectir la personalitat de la persona retratada, sense centrar-se en trucs i accessoris.

Senyoreta N, Gertrude Käsebier, 1903.

Cap Indi, G. Käsebier, 1901.

L’emancipació de la fotografia. Photo-Secesion.


Des dels inicis de la fotografia s’havia discutit molt sobre el fet que la fotografia fos un art o no, l’ús i el paper social que se li havia de donar. Hem vist cóm diversos fotògrafs la van portar per diferents camins; el retrat, el reportatge, els aires artístics dels pictorialistes, la visió personal i poètica d’Atget, etc. La figura clau en el canvi de concepció del mitjà fotogràfic va ser Alfred Stieglitz, fotògraf que va iniciar la seva carrera en el Pictorialisme i va acabar fent el gir que emancipava la fotografia i en feia un mitjà autònom sense dependències.

El 1890, Stieglitz va fer una sèrie de senzilles fotografies sobre Nova York en diferents èpoques de l’any i condiciones atmosfèriques.

“La bellesa és la meva passió; la veritat la meva obsessió." A. Stieglitz

"Hivern a la cinquena avinguda", A Stieglitz, 1893. Al Metropolitan Museum of Art.

El 1902 va fundar el moviment Photo-Secession en el que ell i altres fotògrafs definien la fotografia como una forma d’art independent. Camera Work va ser la revista oficial del grup. En els darrers números va publicar alguns treballs que representaven un trencament amb els temes tradicionals i el reconeixement del valor estètic dels objectes quotidians. Stieglitz també va fundar i dirigir la Galeria 291, al nº 291 de la Quinta Avinguda de Nova York, on s’exposaven els treballs de nous fotògrafs que ell apadrinava.

Portada del núm. 2 de la revista Camera Work.

El moviment f/64, la fotografia directa.


A partir del moviment Photo-Secession, un grup de fotògrafs dels Estats Units seguint les teories de Stieglitz, van continuar amb la fotografia directa, és a dir, no manipulada, i pura, pel fet que l’interès de la representació era la mateixa imatge sense necessitat que representés o signifiqués alguna cosa. En els anys trenta, diversos fotògrafs californians van crear el grup f/64 (f/64 és l'apertura del diafragma que proporciona una gran profunditat de camp). Els membres de f/64, Edward Weston, Ansel Adams i Imogen Cunningham, van captar imatges de paisatges, formes naturals, objectes i figures humanes. Amb l'objectiu d'obtenir imatges el màxim de fidels del que tenien davant de la càmera. Amb la màxima nitidesa, màxima profunditat de camp, claredat en ombres i llums, reproducció de les textures de les superfícies, etc.

Closca, Edward Weston, 1927.

 

Ansel Adams, ca.1950.

Gran canyó, panorama de la vall des de la muntanya, A. Adams, 1941.

Amarilis, Imogen Cunnigham, 1933.

Les avantguardes europees i russa.

El primer quart de segle XX a Europa i Rússia va ser de plena ebullició social i cultural. Si revisant els llibres d’història, veurem que és l’època en què va tenir lloc la revolució russa, la primera guerra mundial i sobretot veurem que l’art va fer un gir important; a partir de l’impressionisme van aparèixer els diferents corrents i estils que anomenem avantguardes i "ismes": futurisme, dadaisme, expressionisme, fauvisme, surrealisme, cubisme, constructivisme, etc.


Les noves tecnologies i mitjans van ser incorporats pels artistes inquiets d’aquesta època. El cinema, com veurem més endavant, i la fotografia van ser els mitjans amb els quals es van expressar noves idees i sobretot donaven l’oportunitat d’explorar noves formes d’expressió.


Recerca de punts de vista i enquadraments originals, extravagants, deformacions, utilització de la fotografia no representacional, imatge simbòlica i metafòrica, fotografia quasi abstracta...


La manipulació del material fotogràfic i l’experimentació en el llenguatge visual van ser els principals motius de treball.

Als anys vint el moviment Dadà amb les seves idees radicals i inconformistes van trobar expressió en les obres de l'americà Man Ray o l’hongarès László Moholy-Nagy que van fer fotogrames i fotografia manipulada.

“Le Violon d’Ingres,” Man Ray, 1924

Fotografies amb important valor plàstic, formal. Punt de vista i composició inusual.

Els surrealistes van utilitzar sobretot el fotomuntatge i les sobreimpressions per expressar les seves imatges oníriques i d’estranyesa.

De la sèrie de retrats de Slavador Dalí, de Philipe Halsman.

---