L5_Fotografia digital

La càmera digital

 

En la càmera digital, a diferència de les convencionals que enregistren les imatges sobre un suport químic, la fotografia s’enregistra sobre un suport magnètic, es a dir un disquet o bé en “sticks” de memòria de diferents capacitats. El resultat és una imatge que haurà de ser llegida per un aparell, com ara l’ordinador, capaç de llegir aquest suport d’informació.

La manipulació d’aquest tipus d’aparells és senzilla, per bé que com en tota classe d’aparells, l’usuari haurà d’estudiar les instruccions necessàries per fer-la funcionar. Genèricament podríem dir que les càmeres digitals ofereixen una imatge a través d’una pantalla del que vulgueu fotografiar. La regulació de la llum i del focus serà automàtica en la majoria dels casos.

Gairebé sempre, aquestes màquines ofereixen la possibilitat de veure les imatges fetes i esborrar-les selectivament. Un cop el disquet o l’estic de memòria és ple, caldrà substituir-lo o bé buidar-lo a l’ordinador, segons els models.

Les màquines actuals ofereixen prestacions diverses que faran variar el preu de l’aparell: zoom, augments, capacitat de memòria, resolució de les imatges. 

Per a les imatges digitals emmagatzemades com mapa de bits, la convenció és descriure la resolució de la imatge amb dos nombres enters, on el primer és el nombre de columnes de píxels (quants píxels té la imatge a l’ample) i el segon és la quantitat de files de píxels (quants píxels té la imatge a dalt).

rr

Imatge de passejaifotografia.wordpress.com

Per comprovar la resolució d’una càmera digital hem de conèixer els píxels d’ample x alt als que és capaç d’obtenir una imatge. Així una càmera capaç d’obtenir una imatge de 1600 x 1200 píxels té una resolució de 1600×1200 = 1.920.000 píxels, és a dir 1,92 megapíxels.

La resolució farà referència a la quantitat de píxels de la imatge. El que condicionarà la seva reproducció ampliada amb, o sense pèrdua de qualitat.

Publicaca a Wikipèdia per Jamelan.

En un monitor de 15 polsades una imatge de 640 x480 píxels omplirà la pantalla.

 

La varietat de marques i models fa que els formats digitals on es guarden les fotografies digitals sigui també diferent. En funció d’aquests formats, en comprar la màquina, s’ofereixen els programes necessaris per veure les imatges a l’ordinador.

Hi ha un format universal: les imatges comprimides en format JPG. La seva màxima compressió augmenta el nombre d’imatges que es poden fer.

Fem un esment genèric sobre els avantatges i els inconvenients d’aquest tipus de fotografia digital – comparant-la sempre amb la foto química -.

Avantatges:

. Podrem fer un nombre il·limitat de fotos.

. El cost de les fotos és gairebé nul.

. Els seu ús resulta fàcil.

. Els resultats són visibles de forma immediata i permetran comentaris sobre el resultat mentre el record de com i perquè s’ha fet la foto encara és fresc a la memòria.

. Podrem disposar de còpies amb un cost molt reduït.

. Podrem disposarem d’un fons gràfic documental ampli que, al disc dur de l’ordinador, no ocuparà espai físic.

. Disposarem d’un material digital propi per treballar i manipular a l’ordinador.

Inconvenients:

. A nivell domèstic, les càmeres digitals compactes, ara per ara, tenen poques possibilitats de manipulació i domini d’aspectes fotogràfics que possibiliten les bones fotografies: diafragma, velocitat, focus. Aquest fet suposarà un avantatge per als novells però una limitació important per als més exigents.

. Les possibilitats de fer fotos en condicions difícils és limitada.

. La pantalla digital es veu molt poc quan hi ha sol o molta llum, cosa que dificulta triar bé l’enquadrament que volem. Encara que ja hi ha al mercat càmeres amb el visor tradicional.

. El resultat a l’hora d’imprimir s’allunyarà molt del resultat d’una foto convencional química.

L’escàner

L’escàner és un aparell que ens permetrà digitalitzar tot tipus d’imatges i fotografies.

Un lector òptic anirà convertint la informació de color, brillantor, posició, textura... d’una imatge en bits d’informació digital.

Podríem dir que la càmera de fotos és un escàner i viceversa, per bé que ambdós aparells digitalitzen el que veuen: la càmera ho fa de la realitat i escàner d’una imatge prèvia.

La qualitat d’aquests aparells varia en funció de la velocitat de digitalització i de la resolució que poden aconseguir.

Dins l’entorn escolar la velocitat és important. La resolució no tant. Penseu que la majoria de les imatges les fareu a 72 dpi (mínim ofert per tots els aparells). El resultat serà prou bo per a la majoria de treballs que es fan en el nostre entorn. Una imatge escanejada a 500 o més dpidóna com a resultat un arxiu enorme. A banda del temps que li costi a l’aparell obtenir la imatge, el resultat no el podrem manipular amb facilitat per la seva gran dimensió.

Els formats digitals

Les imatges que veiem a l’ordinador són digitals, és a dir, estan desades en forma d’una seqüència de bits i que poden ser modificades en diferents aspectes, com la mida i el color.

Per treballar amb imatges no cal ser coneixedor de les teories de formats i de colors, per bé que tenir-ne una mica d’idea ens ajudarà a saber què fem.

Sovint ens trobarem que les imatges estan guardades a l’ordinador amb extensions diferents (l’extensió són les tres lletres del final del nom d’un arxiu i indiquen el format de l’arxiu).

Els formats de les imatges impliquen característiques diferents.

Fem una ullada als formats gràfics i la seva utilitat.

Els gràfics d’ordinador s’agrupen en dues grans tipologies de formats:

Gràfics vectorials

Els fitxers de gràfics vectorials contenen un conjunt d'instruccions (vectors). Aquests vectors descriuen les dimensions i formes de cada línia, cercle, arc o rectangle que fa el dibuix.

Quan la imatge es visualitza, el programa llegeix aquestes instruccions i reconstrueix les formes i els colors per representar-los a la pantalla.

L’avantatge principal dels gràfics vectorials és que cada peça de la imatge pot ser manipulada separadament. És possible moure objectes individuals al voltant de la pantalla, i allargar-los, rotar-los, duplicar-los o introduir una distorsió.

També cal tenir en compte que, al modificar la mida de les imatges, aquestes no perden definició (en canvi, els bitmaps sí) i, a més, els fitxers tenen una mida compacta.

El principal desavantatge d’aquest format és que les imatges, com més complicades són, l'ordinador triga més temps a calcular-les i, per tant, a representar-les.

Formats: CDR, DXF

Eines: Corel Draw, Illustrator, Freehand...

 

Mapes de bits (bitmaps)

Els bitmaps estan compostos d'un conjunt de bits en la memòria de l'ordinador que defineixen el color i la intensitat de cada píxel d’una imatge. Un píxel és cada una de les caselles o cel·les en què es pot descompondre una imatge digital. Els bitmaps són típicament usats per reproduir imatges que contenen molts detalls, ombres i colors: fotografies, negatius de pel·lícules i altres il·lustracions.

Les eines usades per crear bitmaps són els editors gràfics, que permeten pintar píxel a píxel amb el color adequat.

Els gràfics bitmap normalment requereixen més espai de disc que els gràfics vectorials, el motiu és que els bitmaps contenen informació específica sobre cada píxel representat a la pantalla.

 

Formats: BMP, PCX, JPG, TIF, GIF...

Eines: Paint Shop Pro, Photoshop, Paintbrush...

 

GIF i JPEG (o JPG) són els formats d'imatges més usats per posar a les pàgines web. GIF són les sigles de Graphics Interchange Format i es va desenvolupar específicament per a gràfics en línia.

JPEG correspon a Joint Photographic Experts Group i es va desenvolupar com un mitjà per comprimir fotografies digitals. Com a característiques principals tenim:

Format GIF

Utilitza un algorisme de compressió sense cap mena de pèrdua.

Els gràfics estan limitats a 256 colors.

Admeten transparència. Això vol dir que tenen la possibilitat de convertir en transparent o invisible un sol color, de manera que el fons que tingui aquest color sigui invisible.

Permeten fer animació amb una tècnica de posar moltes imatges en el mateix arxiu GIF.

Format JPEG (JPG)

L'algorisme que utilitza descarta alguns blocs de les dades de les imatges quan les comprimeix. Per aquesta raó és millor només desar una vegada una imatge amb compressióJPEG. Cada vegada que s'utilitzi aquest algorisme, s'eliminen més dades.

Està optimitzat per a fotografies i imatges escanejades amb 16 milions de colors o, el que és el mateix, de 24 bits de profunditat de color.

Permet escollir el grau de compressió, com més compressió més pèrdua i la mida del fitxer és menor.