Els moviments modernistes: de l’Art Nouveau francès al Modernisme català (05)
Els moviments modernistes: de l’Art Nouveau francès al Modernisme català.
Gaudí i la natura
Encara que el català Antoni Gaudí (1852-1926) fa una interpretació creativa, no acadèmica, de certes tradicions constructives peninsulars, i els seus resultats presenten similituds amb el vessant orgànic del modernisme franc-belga, la seva genialitat arrenca d'una voluntat personal d'aproximar-se a l'"arquitectura natural", obra de Déu, el gran arquitecte de l'univers. Algunes de les seves fonts d'inspiració són els ruscs de les abelles, la disposició del teixit cel·lular, les ramificacions dels arbres, les escates dels rèptils, l'estructura d'ossos i cartílags o la pedregosa rusticitat de les muntanyes, darrere de l'emulació de les quals hi ha un profund sentit religiós.
L'obra més famosa de Gaudí és el temple inacabat de la Sagrada Família, on tot un impuls geològic, més escultòric que arquitectònic, sembla haver aixecat la façana aquest, única gairebé acabada quan va morir. Però no menys importants són els blocs de cases, com la casa Batlló (1904) o casa Milá (1906-1912).
Antoni Gaudí es va inspirar en les formes de la natura per construir la seva obra. "Quèquicom" compara l'estructura de la Sagrada Família amb la disposició d'algunes espècies naturals, com els faigs.
La branca d'un baladre amaga al seu interior una columna amb una estructura de base triangular que progressivament es transforma en base hexagonal. Aquesta columna coincideix amb la columna de doble gir dissenyada per Antoni Gaudí.
Ramon Espel, cap d'obra de la Sagrada Família, i Jordi Cussó, cap dels modelistes del temple, expliquen com es modelen les columnes de doble gir. Aquestes columnes s'originen per una rotació doble d'un polígon, com ara un triangle, un quadrat o un hexàgon, al llarg d'un eix.
Pere Renom també s'enfila als arbres de la fageda de Tortadès, a la Selva, per comprovar les similituds de la natura amb l'obra de Gaudí. Els faigs tenen una ramificació simpòdica, no hi ha un eix vertical de dalt a baix, sinó que el tronc principal es divideix en diversos troncs secundaris. Així, es genera una capçada en forma de paraigua obert, amb estructura fractal.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22150&p_niv=2234&p_are=6472