Els moviments modernistes: de l’Art Nouveau francès al Modernisme català (05)
Els moviments modernistes: de l’Art Nouveau francès al Modernisme català.
El modernisme
El moderisme a "Memòria de Catalunya"
El programa "Memòria de Catalunya" dedica el capítol al modernisme.
L'any 1892, Santiago Rusiñol va organitzar la primera festa modernista a Sitges. Va ser el tret de sortida del moviment modernista a Catalunya. En aquestes trobades es reunien intel·lectuals, artistes i representants del món cultural que giraven entorn de la revista "L'Avenç". Un altre punt de trobada era la cerveseria de Barcelona Els Quatre Gats, inaugurada l'any 1897.
El modernisme va coincidir en el temps amb la Restauració i amb la consolidació del catalanisme polític. L'any 1892, l'Assemblea de la Unió Catalanista va aprovar les Bases de Manresa, un document programàtic d'actuació política del catalanisme conservador. D'altra banda, el bisbe Josep Torras i Bages, amb la seva obra "La tradició catalana", enllaçava catalanisme i cristianisme.
Aquest període també coincideix amb la crisi originada, a partir del 1886, per la fil·loxera, que va matar la vinya a Catalunya. També va ser una etapa d'aparició de noves indústries, com les hidroelèctriques, amb la creació de la primera central a Cabdella, o les fàbriques d'automòbils, com la Hispano-Suiza.
Aquests anys es va viure també una crisi social i política provocada per l'incompliment de promeses de regeneració i descentralització del govern espanyol i per l'augment de la pressió fiscal. Aquest fet es va traduir en la negativa dels industrials i comerciants a col·laborar en les despeses de l'Estat: el Tancament de Caixes, el símbol del qual va ser el doctor Robert.
Altres fets destacables de l'època van ser la inauguració, l'any 1904, pel rei Alfons XIII, de l'Observatori Fabra, dirigit per Eduard Fontserè i Josep Comas Solà.
Pel que fa a la música, es va estendre el gust per Wagner i per les interpretacions del tenor Viñas. Personatges populars van ser el músic Enric Morera i el musicòleg Felip Pedrell. El Palau de la Música va esdevenir un símbol de prestigi, amb Lluís Millet, Amadeu Vives i l'Orfeó Català.
Quant a l'arquitectura, es va buscar una nova estètica, amb línies corbes, ornamentacions detallistes inspirades en la natura i amb l'ús de materials com el vidre, el ferro forjat, la ceràmica, la fusta i la rajola catalana.
La figura més destacada del modernisme va ser Antoni Gaudí, amb obres com el col·legi de les Teresianes, l'església de la Colònia Güell, la Torre Güell, la Torre Bellesguard, la Casa Vicenç, la Casa Batlló, la Casa Milà (la Pedrera), el Parc Güell o la Sagrada Família.
Són obra de Josep Puig i Cadafalch la Casa Amatller, la Casa de les Punxes o la Casa del Baró de Quadres, la remodelació de les caves Codorniu, el Palau Macaya o la seva casa a Argentona.
De Lluís Domènech i Montaner destaquen obres com el Palau de la Música Catalana o l'Hospital de Sant Pau, la Casa Fuster, la Casa Lamadrid i la Casa Thomas, a Barcelona, i l'Institut Pere Mata, la Casa Navàs i la Casa Fàbregas, a Reus.
Altres arquitectes importants van ser Josep M. Jujol, Joan Rubió, Rafael Massó o Ruiz Casamitjana.
En escultura va destacar Josep Llimona i, en pintura, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir o Isidre Nonell.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19156&p_niv=2234&p_are=6472
"Memòria de Catalunya" dedica el següent capítol a l'expressió artística del modernisme, que va donar gran importància a les arts decoratives i va tenir com a màxim representant l'arquitecte Antoni Gaudí.
La nova estètica estava marcada per la línia corba, l'asimetria i l'ornamentació detallista i inspirada en la natura. També cal destacar l'ús de materials com el ferro, la fusta, la ceràmica, la terra cuita i el vidre. Aquest llenguatge propi va integrar les arts menors i va revifar algunes de les tècniques dels oficis tradicionals.
La figura més destacada del modernisme va ser Antoni Gaudí. A iniciativa de l'industrial Eusebi Güell va concebre el parc Güell de Barcelona, que havia de ser una urbanització privada amb cases i jardins. L'any 1883 va assumir l'encàrrec de la Sagrada Família, en què va treballar durant més de trenta anys, fins a la seva mort, l'any 1926.
El modernisme es va estendre ràpidament a tot Catalunya, amb mostres ben significatives a poblacions com la Garriga, Cadaqués, Cardedeu, Puigcerdà, Sort, Sant Joan Despí, Girona, Olot, Terrassa o Sabadell.
A banda de l'arquitectura, també van ser importants la decoració interior, el disseny de mobles i la joieria, amb artistes com els germans Josep i Francesc Masriera.
El màxim representant en l'àmbit de l'escultura va ser Josep Llimona, seguit de figures com Josep Reynés, Eusebi Arnau, Miquel Blai, Emili Fontbona o Enric Clarasó.
En pintura van destacar Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Adrià Gual, Isidre Nonell, Joaquim Mir, Joan Llimona, Modest Urgell, Joan Brull o Ricard Canals.
