La Belle Époque, l'impressionisme i postimpressionisme (04)

Claude Debussy

L'Impressionisme musical és, en el seu sentit més restringit, l'estil musical sintetitzat per Claude Debussy i amplificat pel cosmopolitisme musical del París de la Belle Époque. Debussy va creuar els corrents més avançats de la música francesa i russa del seu temps, des del modalisme del moviment neogregorià francès fins als experiments harmònics de compositors com Musorgsky i Rimsky-Korsakov.

La soprano Mary Garden caracteritzada com a Mélisande, de l'òpera de Claude Debussy.

A això cal sumar la seva admiració per la sensualitat del Tristany [1865] o el Parsifal [1882] wagnerians, el descobriment de la música de gamelan javanesa (música tradicional d'Indonèssia) i, finalment, la recerca d'un ideal sonor evocador de la serenitat i bellesa d'una antiguitat hel·lènica idealitzada. Si a això afegim la inspiració de les músiques populars espanyola i nord-americana d'algunes de les seves obres, obtindrem una idea força aproximada de la diversitat de les fonts de l'estil de Debussy.

Tot i la diversitat d'influències, l'Impressionisme ofereix una sorprenent unitat estilística. Un dels mecanismes que sustenten aquesta unitat és sens dubte l'alliberament del principi harmònic tradicional.

D'altra banda, és important destacar que l'Impressionisme musical admeté la juxtaposició de tècniques clàssiques i modernes, d'harmonia funcional i no funcional, i d'àmbits tonals, modals i atonals. La unitat de l'estil resideix en bona mesura en la continuïtat d'altres paràmetres com el ritme, la melodia, la textura o la instrumentació.

El seu estil suggereix tant un passat ancestral com a un futur revolucionari. No obstant això, és també un producte de la seva època i de les aspiracions nacionalistes del moment.

S'inscriu així en un corrent estètic que reacciona davant del discurs dialèctic germànic, contraposant a aquest un refinament, nuesa i sensualitat específicament francesos que podem reconèixer en l'obra de les seves alguns dels seus contemporanis.

Preludi a la migdiada d'un faune [1894]. Aquesta obra (un poema sinfónic) ha estat considerada una obra fundacional de l'Impressionisme musical. L'obra de Debussy va ser portada a l'escenari dels Ballets russos en 1912 causant escàndol pels gestos finals del faune, que suggerien una masturbació (hi ha diverses versions de la coreografia original de Vaslav Nijinsky a Youtube). La versió que veiem aquí és una versió contemporània que recrea igualment el memorable final.