La Belle Époque, l'impressionisme i postimpressionisme (04)

Després de dècades de recerca, al final del segle XIX es va assistir finalment a la síntesi d'una identitat musical francesa capaç de rivalitzar en prestigi i modernitat amb la tradició germànica poswagneriana sense imitar-la. Aquesta síntesi, que es batejarà Impressionisme per analogia amb el moviment pictòric, i posarà en dubte algunes de les bases conceptuals més fermes de la música occidental.

D'aquest qüestionament resultarà, en primer lloc, una revolució estilística de la qual derivarà una profusió de tendències i línies d'experimentació musical els ressons ressonaran al llarg de tot el segle XX. Però també resultarà un profund canvi d'actitud davant la creació musical del qual beuran totes les avantguardes musicals del nou segle, i que consistirà precisament en el qüestionament de les premisses -les regles escrites i no escrites- que sustenten la creació musical, com a pas previ i necessari per a aquest.