La industrialització: l’arquitectura del ferro


Al llarg del segle 
XVIII el ferro es va utilitzar en les obres públiques importants. L'any 1777 es va construir el primer pont de ferro del món, el de Coalbrookdale (Anglaterra), i ja en ple segle XIX Viollet-Le-Duc no va dubtar a utilitzar el ferro per a les seves estructures neogòtiques.



Un exemple excel·lent d'adequació del nou material a l'esperit neogòtic és el Museum of the History of Science d'Oxford (1850), de Deane iWoodward. Els arcs apuntats són de ferro i la lleugera decoració que tenen és de ferro colat. Ruskin, que va ser l'autèntic inspector de l'obra, detestava el metall en arquitectura, però detestava encara més els subterfugis; per aquesta raó, el museu presenta una estructura diàfana i neta, i els feixos de columnes susciten una impressió vegetal i naturalista que s'adapta perfectament al contingut del museu. Aquesta sinceritat estructural va ser la millor troballa de la nova arquitectura del ferro.

El segle XIX, d’entre moltes altres coses que transformarien profundament la fisonomia política, econòmica, social i cultural del món contemporani, és el segle de la Revolució Industrial i de la gran explosió demogràfica a Europa i l’Amèrica del Nord. I aquests dos elements van derivar en la necessitat de trobar solucions a nous problemes de construcció: eren necessàries noves xarxes ferroviàries, ponts, grans edificis industrials… I tot això era necessari amb immediatesa i a costs reduïts. En conseqüència, calia trobar noves solucions arquitectòniques que donessin resposta als nous temps.

D’aquesta manera, en el darrer terç del segle XIX, el món de l’arquitectura va patir la seva pròpia “revolució” gràcies a la utilització de nous materials de construcció, gràcies fonamentalment als avenços de la siderúrgia, i la nova idea de funcionalitat que defugia dels vells prejudicis formals heretats de la tradició acadèmica. És a dir, la burgesia europea, sobretot la francesa i britànica, van apostar per la modernitat, el progrés, i va acceptar aquest nou model de bellesa de l’arquitectura de ferro, una arquitectural racional i funcional.

Els nous materials, fonamentalment el ferro, però també l’acer, el formigó armat o el vidre, van permetre la construcció de grans edificacions metàl·liques com ara ponts, fàbriques, edificis d’oficines, mercats, magatzems o estacions de ferrocarril, entre d’altres, que no tenien una funció estètica, sinó que eren elements funcionals que resultaven necessaris per a satisfer les necessitats del desenvolupament de les grans ciutats industrials i, a més, suposaven una despesa moderada. En un principi van ser els enginyers, més que els arquitectes els que utilitzaren el nou estil amb els nous materials que oferien més possibilitats que els tradicionals i van ser capdavanters en la imposició del nou estil.

Trets característics de l'arquitectura del segle XIX:

  1. Influència de la Revolució Industrial.
  2. Creixement de les ciutats, vinculat a l'increment demogràfic.
  3. Nous materials.
  4. Importància de l’urbanisme.
  5. Pugna entre arquitectes i enginyers.
  6. Nous estils arquitectònics.

Resumint: Es tracta d'un nou concepte d'arquitectura, després de superar el debat entre els neoclassicistes i neogoticistes. Provoca conflicte entre arquitectes i enginyers, ja que les obres d'aquest estil eren realitzades per enginyers. El ferro, va passar de ser un material auxiliar de l'arquitectura, a ser un nou material, vinculat a la Revolució Industrial. Elements fabricats en sèrie. Muntatge fàcil, ràpid i barat. Primer el ferro es fa servir com la pedra, però aviat es plantegen solucions més arriscades on es prescindeix totalment de la maçoneria (maó i pedra). Ex. Pont Coalbrookdale (1777)‏.


L'ús del ferro es generalitza. A gran Bretanya es fan les primeres obres amb aquest material per influència de la Revolució Industrial. S'utilitza per construir ponts, estacions, mercats, hivernacles... Les nacions més avançades competeixen en la construcció d'estructures arriscades. La construcció en ferro entra en decadència perquè el grau de destrucció per incendis és superior al dels edificis de pedra o maó.

Les exposicions universals són el màxim exemple de ciència, tècnica, arquitectura i enginyeria. Els pavellons nacionals, construïts amb els nous materials, amb les seves sales de màquines en són un exemple. Ex.: Crystal Palace (London), de J. Paxton.