El segle XIX: el Romanticisme (01)

Anglaterra: Turner

Joseph Mallord William Turner va néixer a Covent Garden, Londres, l'any 1775 i morí l'any 1851. És considerat un artista romàntic del paisatge anglès, amb un estil que influí en la posterior aparició del moviment Impressionista.

El seu talent es va reconèixer aviat, fins a tal punt de fer-se acadèmic (membre de l'Acadèmia d'Arts) als 23 anys. El que li aportà independència econòmica. Aquest fet li va permetre evolucionar lliurement en la seva carrera artística, i innovar en les seves obres sorprenent molts dels seus contemporanis. D'acord amb la Història Il·lustrada de l'Art, de David Piper, els detractors van anomenar les seves darreres pintures "trencaclosques fantàstics". No obstant això, Turner és reconegut com un geni. I la crítica anglesa amb John Ruskin, el va descriure com l'artista "que més commovedora i encertadament podia mesurar el temperament de la natura".

Turner és un pintor romàntic interessat en la filosofia sublim. Retrata el poder de la natura sobre l'home. Focs, catàstrofes, fenòmens naturals són recreats per l'artista. Als seus llenços es constata que l'home no és més que un peó al servei de la natura. Com altres romàntics, considera el paisatge natural com un reflex del seu estat d'ànim. I sovint ens mostra el poder violent del mar, com a "Alba després de la ruïna" (1840) o el "Vaixell d'Esclaus" (1840).

 El naufragi

Pluja, vapor i velocitat