El segle XIX: el Romanticisme (01)

En pintura, els autors romàntics van mostrar interès per reflectir els valors de l’època en uns quadres que es representaven recreant molt moviment, utilitzant colors brillants que omplien de llum les obres, representant paisatges violents i plens de contrastos, i expressant sentiments extrems i apassionats, sovint inspirats en temes orientals.

Un dels temes capitals de la pintura romàntica va ser l’històricoal·legòric. És el cas, per exemple, de La Llibertat guiant el poble de Delacroix. Aquest pintor va pintar la tela per a celebrar la Revolució francesa de 1830, un cant a la revolta parisenca que és una mostra del compromís dels artistes romàntics amb els esdeveniments històrics del seu temps. El quadre representa la llibertat (figura al·legòrica) que, onejant la bandera (un altre element simbòlic que agermana tots els francesos), fa avançar el poble i, al voltant de l’obra, Delacroix va escriure al seu germà: “He pintat un tema modern, una barricada, i si no he lluitat per la pàtria, almenys pintaré per a ella. Això m’ha posat d’un humor immillorable”.

D’entre els pintors romàntics destaca l’obra dels francesos Eugène Delacroix (La Llibertat guiant el poble, Dones d’Alger i La Matança de Quios) i Théodore Géricault (Rai de la Medusa, on s’exalça el moviment tant de les persones com de les forces de la natura), de l’alemany  Caspar David Friedrich (Viatger davant d’un mar de boira), del paisatgista britànic Turner (Pluja, vapor i velocitat) i de l’espanyol Federico de Madrazo, autor d’excel·lents retrats (La comtessa de Vilches). A Catalunya destaca l’obra de Claudi Lorenzale amb pintures d’escenes històriques (Mort de Guifré el Pelós).

Característiques generals:

Vehicle per manifestar els seus sentiments personals i la seva projecció en la visió de la naturalesa.

• La importància a la representació de la naturalesa provocà un gran desenvolupament del tema del paisatge, on el pintor projecta el seu interior.

• Paisatge romàntic: exteriorització del jo de l'artista per comunicar una emoció o sentiment a l'espectador.

• Prioritat al color (valors de sensibilitat i emoció que a la línia i al dibuix amb el seus valors racionals.

• Tècniques: aquarel·la, gravat, aiguafort i litografia.

• Temes: revolucions polítiques, desastres, esdeveniments del moment, passat (Edat Mitjana, època molt valorada pels romàntics), exòtics, fantàstics, religiosos,...

• Composicions dinàmiques, plenes de moviment, de gran format, amb figures en posicions convulses i llums vibrants, que junt amb el color, trenquen amb el modelat escultòric del neoclassicisme.

Algun crític ha comparat els paisatges inabastables del geni alemany Caspar David Friedrich amb la música de l’austríac Franz Shubert (1797-1828), un dels músics més representatius del romanticisme germànic. Certament, la sensació de tristesa, malenconia i misticisme ens envaeix en contemplar la solemnitat dels paisatges de l’obra de Friedrich i res millor que acompanyar-la, per exemple, amb la Quarta Simfonia de Shubert, anomenada La Tràgica. És la combinació perfecta per entendre el sentiment del romanticisme alemany i la figura de Caspar David Friedrich.

Us convidem a escoltar-la mentre llegiu els recursos d'aquest lliurament:

F. Schubert - Symphony No. 4 "Tragic" in C minor, D. 417 (1816):
1. Adagio molto - Allegro vivace
2. Andante in A flat major
3. Menuetto. Allegro vivace - Trio in E flat major
4. Allegro

Orquestra Filarmònica de Viena. Dirigida per Nikolaus Harnoncourt

Publicat a Youtube per Joseph Aknin.