6. Mosaic i pintura bizantina

A diferència de l’escultura, la pintura bizantina va tenir una gran difusió.  En general podem diferenciar tres etapes:

    •  Una  etapa de màxima esplendor durant el període de Justinià
    •  L’etapa del moviment iconoclasta sorgit arrel d’aspectes polítics i religiosos
    •  Una etapa marcada per la superació del període iconoclasta on es fixa la distribució iconogràfica.

Etapa d'esplendor

Durant la primer etapa, que coincideix amb el període de màxim esplendor. La pintura ( i mosaics) es caracteritzen per:

    • Simplificació de les composicions
    • Domini de la línia i el color pla
    • Utilització de materials luxosos ( tessel·les daurades) que creen un efecte que allunya les composicions de l’harmonia clàssica.
    • Utilització de mosaics pe cobrir parets, voltes i cúpules.
    • Utilització de la tècnica romana opus tessellatum així com una gran gamma cromàtica amb l’ús preferent del daurat.
    • Formalment destaquen per ser representacions hieràtiques, planes i frontals sobre fons daurats ( manca de marc arquitectònic o paisatgístic).
    • Representacions simbòliques relacionades amb els conceptes religiosos cristians.

  

Anònim. Mosaics de Justinià i Teodora i el seu seguici (547), San Vitale, Ravenna ( Itàlia). En ell hi podem veure representat el poder tan miliar com religiós en el seguici que els acompanya, un clar exemple de la concentració de poder ( cesaropapisme). En ells també hi podem observar característiques formals tals com el hieratisme, la manca de naturalitat...

Crisi iconoclasta

Posteriorment a l’etapa d’esplendor, arriba un moviment iconoclasta ( s. VIII-IX ) :

    • Prohibició de la reproducció d’imatges
    • Destrucció de les imatges que s’havien representat en etapes anteriors
    • Activitat artística reduïda a creus, símbols cristians, elements geomètrics, animalístics, vegetals...

Etapa de posterior a la crisi

Finalment es supera la crisi iconoclasta i es torna a la figuració. 

    • Queda fixada la distribució iconogràfica:
      • Al centre de la cúpula, sempre Crist triomfant ( Pantocràtor)
      • A l'absis central ,la Verge Maria ( Theotókos)
      •  A la resta de l'església: episodis bíblics de la vida de Jesús, la Verge, representació de l'emperador i el seu seguici ( amb figures santes)
      • Les hagiografies fan referència a la història de la vida d'un sant.

 

Pel que fa la pintura, a partir del segle X passa per una etapa d'esplendor en el que hi destaquen dues manifestacions pictòriques:

    • Els manuscrits cortesans,
    • Les icones ( quadres religiosos de fusta amb la imatge de Sants, Crist o la Verge. Al ser fàcilment transportables van ajudar a difondre l'art bizantí per Orient i Occident).

Anònim. Mare de Déu de Vladimir (1125) tremp sobre fusta.  Galeria Tetriakov, Moscou. La Verge de Vladimir és un exemple on s'observa les característiques de les icones bizantines.