Apunts reforç art Bizantí

4. Arquitectura bizantina

De forma general podem dir que l'arquitectura bizantina adapta els edificis a la litúrgia religiosa. Es caracteritza per:

• • Deixa enrere models d'etapes anteriors per aportar plantes centralitzades cobertes amb grans cúpules. En un principi l'arquitectura bizantina adapta l'estil a la influència del model tardoromà o paleocristià tot i que posteriorment l'arquitectura es va orientalitzar tant en les tècniques com en els elements constructius.
  • Així doncs, innoven amb l'aportació de la cúpula sobre petxines o de trompes. Aquesta és una aportació arquitectònica innovadora per sostenir les voltes diferent al que s'havia utilitzat fins el moment. Una petxina és un triangle esferoide situat a la part alta d'un pilar que sosté una cúpula. Pel que fa la trompa és una volta semicònica amb la part ampla al damunt per suportar la pressió de la cúpula.

• • Destaca l'ús de l'arc de mig punt, la volta de canó així com la volta d'aresta o la columna coríntia són elements heretats de l'arquitectura romana.
  • L'exterior dels edificis era pobre, auster - símbol del cos humà.
  • Pel que fa l'interior/exterior:
    • • L'interior es caracteritza pel luxe i la riquesa decorativa amb mosaics ( decoració musivària) que embelleixen murs i cúpules així com marbres. L'interior amb mosaics daurats era símbol de l'ànima humana, d'aquí la brillantor dels mosaics daurats o la lluminositat.
      • L'exterior es caracteritza per la sobrietat i austeritat. Eren pobres en decoració ( símbol del cos humà) construïts de pedra o maó.

• A partir del segle IX es consolida la planta grega inscrita. Així doncs, l'estructura de les esglésies bizantines consta dels següents elements:

• • • Un atri d'entrada de mida reduïda
    • El nàrtex que era l'espai previ de les esglésies bizantines des d'on els catecúmens podien seguir les cerimònies religioses.
    • Les naus per als fidels.
    • El presbiteri, espai sagrat destinat als sacerdots i situat a l'absis i separat de les naus per l'iconòstasi
    • L' Iconòstasi era un mur d'obra o de fusta que separava la part sagrada ( presbiteri) de la part profana ( les naus) en les esglésies ortodòxes.
    • tribuna o matroneu, a la part superior dels murs que separen la nau central de les laterals. És allí on s'ubicaven les dones.
    • Als laterals de l'absis hi havia dos petits espais litúrgics: el pròtesi i el diacònicon.

• • Cal destacar també que la part superior dels capitells va adquirir un gran volum gràcies a un nou element. El cimaci: el cimaci era una peça en forma de piràmide trucada i invertida que estava decorada amb diversos motius i que té la funció d'alleugerar el pes del capitell.
  • En general l'arquitectura bizantina va tenir una etapa d'esplendor a l'etapa de Justinià ( segle VI). Posteriorment va patir una etapa de decadència. Tot i això, l'arquitectura bizantina es va difondre per diversos territoris com es el cas de l'església de Sant Marco de Venècia.

A l'esquerra, vista interior de San Marco de Venècia ( s.XII). En la que es pot observar la riquesa interior del temple tant en el marbre com els mosaics daurats emprats per la decoració. A la dreta,   exemple de cimaci de Sant VItale ( s.VI), Ravenna.