Nacionalismes

Música programàtica o música descriptiva s la música que té per objectiu evocar idees o imatges extramusicals en la ment de l'oient, representen musicalment una escena, imatge o estat d’ànim. Al contrari, s'entén per música absoluta aquella que s'aprecia per ella mateixa , sense cap referència particular al món exterior a la mateixa música. El terme s'aplica exclusivament en la tradició de la música clàssica europea, particularment en la música del període romàntic del Segle XIX, durant el qual el concepte va prendre gran popularitat, arribant a convertir-se en una forma musical autònoma, tot i que abans ja havien existit peces de caràcter descriptiu. Habitualment el terme es reserva a les obres purament orquestrals (peces sense cantants ni lletra) i per tant no és correcte utilitzar-lo per l'òpera i els lieder.

Música programàtica en el Període romàntic
La música programàtica va florir especialment en el romanticisme. El fet de poder evocar en l’oient una experiència específica més enllà de sentir-se davant d'un músic o d'un grup de músics, està relacionat amb la idea romàntica del Gesamtkunstwerk, que considerava les òperes de Richard Wagner com una fusió de totes les arts (escenografia, dramatúrgia, coreografia, poesia, etc. ) , tot i que a vegades es basava només en la música per il·lustrar amb conceptes artístics multifacètics, com una pintura o poema. Els compositors creien que les noves possibilitats sonores que aportava l'orquestra romàntica els permetia centrar-se en les emocions, o en altres aspectes intangibles de la vida, molt més que en el barroc o l'era clàssica.
Beethoven sentia una certa reluctància a compondre música programàtica, i va dir de la seva Simfonia n° 6 (Pastoral setembre 1808) que "l'obra sencera pot ser rebuda sense descripció  és més una expressió de sentiments que un poema musical". Tanmateix, l'obra conté descripcions dels cants dels ocells, el rumor d'un rierol, una tronada, etc. Beethoven va tornar més tard a la música de programa amb la seva Sonata per a piano Op. 81, Les Adieux, que descriu el comiat i el retorn del seu amic l'Arxiduc Rudolf d'Àustria.
La Simfonia fantàstica d'Hector Berlioz és una narració musical d'una història d'amor hiperbòlicament emocional viscuda per l'autor. Franz Liszt va proporcionar programes explícits per a moltes de les seves peces per piano, però també és l'inventor del poema simfònic.
L'any 1874, Modest Músorgski va compondre, utilitzant només les possibilitats dinàmiques del piano, una sèrie de peces descrivint la contemplació de deu pintures i dibuixos dels seus amics en una galeria. Es tracta de Quadres d'una exposició, més tard orquestrada per Maurice Ravel. El compositor francès Camille Saint Saëns va compondre moltes peces breus que també va qualificar de poemes simfònics. Entre els més populars cal destacar la Dansa Macabra i alguns moviments del Carnaval dels animals . El compositor francès Paul Dukas és recordat pel seu poema simfònic L'aprenent de bruixot, basat en un comte de Goethe. Igualment, Txaikovski va utilitzar aquesta forma musical en diverses composicions, entre les quals destaca la cèlebre Obertura 1812, on es descriu puntualment l'enfrontament entre les tropes imperials de Rússia i les de Napoleó Bonaparte, incloent-hi fragments on reprodueix La Marsellesa, símbol de l'exèrcit invasor.

Música popular com a música programàtica
El terme "música programàtica "no s'usa quan es parla de música popular. La tradició de peces exclusivament orquestrals amb programa ha gaudit de continuïtat en algunes peces per a orquestra i jazz , principalment degudes a Duke Ellington. Les peces instrumentals en la música popular sovint tenen un títol descriptiu suggerent, pel qual poden ser considerades música de programa, i es poden trobar àlbums dedicats a desenvolupar una idea programàtica concreta (per exemple, la Xina de Vangelis o The Songs of Distant Earth de Mike Oldfield). Alguns gèneres de música popular són més susceptibles que altres de contenir elements programàtics, com per exemple new age, surf rock, jazz fusion, rock progressiu, art rock o diversos gèneres de techno music.