Elements d'una òpera

És una obra de gènere profà de tipus narratiu en la que es combina la música (vocal i instrumental) amb elements del teatre (representació escènica, decorats, vestuari, atrezzo, etc.). Normalment es divideix en tres o quatre grans parts, anomenades actes.

L’equip de professionals que fan possible una òpera és molt ampli. Només per citar algunes feines, destacarem:

Equip tècnic

Ambientació de les escenes

  • Decoradors i dibuixants-pintors i decoradors
  • Fusters (atrezzo)
  • Muntadors

Caracterització dels personatges

  • Figurinistes, sastres i sastresses (pel vestuari)
  • Perruquers
  • Maquilladors

Posada en escena

  • Maquinistes
  • Il·luminadors i foquistes

Equip artístic

  • Cantants (solistes, cor i director de cor)
  • Ballarins (ballarins i coreògraf)
  • Orquestra i director

Equip gestor

  • Productor
  • Director artístic
  • Director d’orquestra
  • Director d’escena (escenògraf)

PARTS D’UNA ÒPERA

Seccions instrumentals

  • Obertura. És la part inicial d’una òpera en la qual l’orquestra intervé tota sola mentre encara hi ha el telí de l’escenari tancat. Serveix per a introduir l’òpera, per a preparar l’ambient de la història que es representarà. Al final de l'obertura s'apuja el teló i comença l’acció.
  • Interludis. Passatges instrumentals que serveixen per separar dues escenes d’un mateix acte.
  • Ballet. Part instrumental que acompanya l’actuació d’un grup de ballarins i ballarines.

Seccions vocals

  • Àries. Són les parts més importants, conegudes i difícils de l’òpera. Les canten els solistes (que interpreten els personatges principals de l’òpera) amb l’acompanyament de l’orquestra. Amb les àries, els personatges protagonistes expliquen cantant els seus sentiments, els seus plans, les seves idees, etc.
  • Duets, trios i quartets (etc.) vocals. Són àries en les que intervenen dues, tres o quatre veus de manera simultània.
  • Recitatius. No estan mai acompanyats per l’orquestra sencera, tenen una pulsació més irregular, i s’utilitzen per als diàlegs entre els personatges o per fer avançar l’argument. Els recitatius es poden reconèixer fàcilment perquè els cantants sembla que parlin en lloc de cantar.
  • Cor. Conjunt vocal format per veus masculines i femenines de diferent tessitura.
  • Concertant. Part vocal final d’una escena en la qual intervenen diversos solistes, el cor i l’orquestra.

TIPUS DE VEUS

Veus femenines

  • Soprano. Veu femenina de registre agut. Tipus: lleugera, dramàtica, lírica, spinto, etc.
  • Mezzosoprano. Tipus: mezzosoprano lleugera, lírica i dramàtica
  • Contralt. Veu femenina de registre greu. Tipus: dramàtica i buffa (o còmica)

Veus masculines

  • Tenor. Veu masculina de registre agut. Tipus: tenor lleuger, líric, spinto o dramàtic.
  • Baríton. Veu masculina de registre mitjà. Tipus: dramàtic, líric, etc.
  • Baix. Veus masculina de registre greu. Tipus: baix profund, lleuger, etc.

La sarsuela

La sarsuela és un gènere vocal també de caràcter narratiu originari d’Espanya que combina parts cantades i parts parlades.