3.1.Pintura romàntica

El moviment romàntic és principalment un moviment pictòric que s'oposa a l'estil neoclàssic i que es caracteritza pels següents trets definitoris:

 

    • Oposició a l'estètica neoclàssica, es basa en la diversitat formal.
    • Predomini del color sobre la línia
    • Ús de la tècnica del clarobscur
    • Pinzellades soltes, pastoses, ràpides...
    • Composicions dramàtiques, línies compositives diagonals
    • Utilització de l'escorç en les figures representades
    • Temàtica contemporània:
      • temes històrics, temes marcats per l'exotisme, la natura agitada, compresa des de una visió sensible ( tempestes, crepuscles...)
      • l'historicisme relacionat amb la recerca de les arrels nacionals, l'exaltació de la llibertat individual i nacional ( revolucions burgeses), exaltació de l'individu, de les tradicions nacionals...

Tot i que tots els romàntics tenen aquests trets definitoris comuns, podem observar com el Romanticisme es va desenvolupar en diferents punts d'Europa:

Pintura romàntica a França

A França, entre els anys 1820-40 van conviure dues tendències pictòriques contraposades: la primera classicista ( amb Ingres, el domini de la línia, formes equilbrades...) la segona, romàntica ( amb Delacroix i Géricault).

 

    • Théodore Géricault, destaca per l'obra El rai de la Medusa. En ella trenca amb la calma del classicisme a partir d'una temàtica relacionada amb la lluita entre la vida i la mort.
    • Per contra, les obres de Eugène Delacroix, tendeixen al colorisme, exotisme...a excepció del quadre que el va fer famós: La llibertat guiant al poble.

   

     

 

A l'esquerra, Gericault. El rai de la Medusa (1818), oli sobre tela. Musée du Louvre, Paris. A la dreta, Delacroix. La mort de Sardanàpal (1827), Musée du Louvre, París.

Pintura romàntica a Alemanya

    • David Friedrich, és l'artista més destacat a Alemanya on va combinar la recerca de Déu amb la representació dels paisatges. Aquests, sempre els representava d'esquenes i enfrontats a la Creació.
    • Per altre cantó, entre els artistes alemanys i austríacs destaquen "els natzarens": grup de pintors que portaven una vida en retir i que van fundar la comunitat de San Lluc a Roma. La seva obra es basava en la puresa de la pintura gòtica del Quattrocento, volent retornar a aquest estil. Hi destaquen Overbeck i Cornelius.

 

   

 

A l'esquerra, Friedrich. Viatger davant del mar de boira (1818), oli sobre tela. Kunsthalle Hamburg ( Alemanya). A la dreta, Overbeck, Itàlia i Alemanya (1811-1829), oli sobre tela. Kunstareal, Munic.

Pintura romàntica a Anglaterra

La pintura romàntica anglesa es va basar en la temàtica paisatgística on hi destaquen Turner i Constable. Els dos autors representaven les emocions que els produïen el contacte amb la natura, els paisatges...La manera en la que els captaren ( llum, atmosfera, color...) van iniciar el camí de l'impressionisme.

 

 

  Turner. Pluja, vapor i velocitat (1844), oli sobre tela. National Gallery of Art, Londres. L'ambient plujós i de vapor plasma l'ambient característic de la pintura romàntica alhora que és una antecedent de l'impressionisme.