2.3.Pintura neoclàssica

Pel que fa la pintura neoclàssica el centre de producció fou París. Com en la resta de camps, la pintura va seguir les directrius clàssiques per bé que en aquest cas no comptava  amb massa mostres conservades.

 

Alguns dels trets característics de la pintura neoclàssica són:

 

    • Inspiració en el món clàssic ( ordre, equilibri...)
    • Ús de la perspectiva lineal ( personatges en un pla únic)
    • Predomini del dibuix per sobre el color.
    • Cromatisme pur, amb jocs de llum freds
    • Temàtica relacionada amb el món clàssic ( figures nues, herois...). Tanmateix sorgeixen temes històrics relacionats amb la llibertat, sentiments...degut al moment històric en el que es desenvolupa.

 

Els autors més rellevants són:

 

    • Jaques-Louis David, màxim representant de la pintura neoclàssica francesa. Les seves obres, relacionades amb la Revolució Francesa i Napoleó, desprenen un domini de la línia sobre el color.
    • Altres autors a destacar dins l'escola francesa foren Antoine-Jean Gros, François Gerard o Jean Auguste-Dominique Ingres

 

    

 

A l'esquerra, David. Jurament dels Horacis (1784-1785), oli sobre tela. Museé du Louvre, Paris. A la dreta, David. La mort de Marat (1793), oli sobre tela. Musées Royaux des Beaux Arts de Belgique, Brussel·les. En les dues obres s'hi pot apreciar la claretat compositiva característica de l'artista. 

 

Pel que fa a Espanya hi destaca notablement Francisco de Goya:

    • L'obra de Goya, artista de pensament il·lustrat i de formació liberal, en la seva primera etapa destaca per la influència del barroc italià tardà. Posteriorment la seva obra va decantar-se cap a l'academicisme marcat per un toc personal de l'autor. Destacà com a gran retratista i una de les seves obres més reconegudes com a pintor reial fou el retrat de la Família de Carles IV, el que com es va autoretratat ( tal com Velázquez va fer a Las Meninas). Una altre obra a destacar fou La Maja ja que fou un nu relacionat amb la realitat ( no era una al·lusió a la mitologia), on representà a la duquesa d'Alba.
    • La seva obra fou crítica i de denúncia contra la repressió francesa durant la Guerra del Francès (1808-1814), tal com ho representà en Els afusellaments de la Muntanya del Príncipe Pío ( el conegut om a tres de maig) o en els gravats Els desastres de la guerra i els capritxos entre d'altres.
    • Posteriorment i durant l'etapa d'exili a França, el seu estil avança primerament vers un expressionime ( pintures negres) així com cap a un incipient impressionisme. Destacà també en la nova tècnica de la litografia.

  

A l'esquerra, Goya. La família de Carles IV (1800), oli sobre tela. Museo del Prado, Madrid. En l'obra s'aprecia com Goya retratava als personatges tot captant la personalitat de cadascun sense idealitzar-los. A la dreta, Goya. Tres de maig (1814), Museo del Prado, Madrid. Les idees il·lustrades i la seva formació libertal van fer que Goya es replanteges la funció de l'art i dirigís la seva obra vers un vessant més crític. Més avall, Goya. Sàbat o el Gran Cabró (1810-1820), pintura mural a l'oli. Museu del Prado, Madrid. En ella hi observem els colors foscos i clarobscurs típics de les seves "pintures negres" antecedents de la pintura contemporània i de difícil interpretació.