Apunts reforç Neoclassicisme i Romanticisme

2.2.Escultura neoclàssica

L'escultura neoclàssica, de la qual Roma en va ser el focus principal, va evolucionar progressivament del dinamisme del Barroc a l'equilibri de l'estètica clàssica. Alguns dels seus trets definitoris són:

• • Retorn als cànons de l'escultura clàssica: escultura basada en l'equilibri, harmonia.
  • Es prenen com a referència sense reinterpretar-los (molts es copien) ja que consideren que la seva perfecció no es pot superar.
  • Formalment destaca el predomini de la línia per definir el contorn de les figures.
  • Temàtica: la figura humana com a eix central dins de temàtica variada.Temes mitològics, al·legories...Pel que fa temes religiosos es representen des de la idealització.
  • Materials: principalment marbre o bronze. Aquest tipus de materials aporta a l'obra certa fredor formal.
  • Gèneres representats: retrats, monuments públics i monuments funeraris.
  • L'escultura neoclàssica a part d'anar destinada a la monarquia,noblesa i església esdevé l'art de la burgesia.

• A l'esquerra, Canova. Eros i Psique (1787-1793), marbre. Musée du Louvre, Paris. A la dreta, Canova. Paulina Borghese (1805), Galleria Borghese, Roma, on s'observa la germana de Napoleó representada com una Venus victoriosa.

• Els autor més destacats d'aquest període són:

• • • L'italià  Antonio Canova destaca per ser un dels artistes neoclàssics que tot i prendre de referència els models clàssics els reinterpreta aportant gran sensibilitat a les seves obres.
    • Altres autors a destacar són: el francès Houdon o el danès Thorvaldsen.
    • A Espanya tot i que el neoclassicisme va trigar en incidir per la influència barroca destaquen Antoni Solà i Damià Campeny, tots dos sota la influència de Canova ja que van formar-se a Roma.