Anterior
Següent

2.1. Arquitectura Neoclàssica

Alguns dels aspectes que caracteritzen l'arquitectura neoclàssica al llarg del segle XIX són:

 

    • Retorn a les estructures arquitectòniques clàssiques ( gregues bàsicament).
    • Retorn a estructures arquitectòniques romanes tals com els arcs de triomf i columnes commemoratives.
    • Arquitectura academicista ( estudien tractats clàssics com Palladio)
    • Simplificació de la decoració. Les columnes substitueixen els pilars. Els murs eviten decoracions innecessàries passant a ser llisos o estucats.
    • Edificacions públiques: biblioteques, mercats, places: desaparició gairebé de l'arquitectura religiosa.
    • A França destaquen autors com: Vignon i  Soufflot  o  Boullée i  Ledoux ( amb projectes més utòpics).

    

 

A la dreta, Chalgrin i Raymond. Arc de triomf de l'Etoile, Paris. A la dreta, Leo Von Klenze, Glipoteca (1815-1830), Munic. En ambós casos s'aprecia l'esperit clàssic.

    • El Neoclassicisme es va estendre per Europa sobretot en països com Alemanya o Anglaterra.  Aquest darrer va exportar l'estil a Estats Units.
    • A Espanya l'arquitectura academicista destaca: Ventura Rodríguez i l'Academia de San Fernando amb Juan de Villanueva autor del Museo del Prado i el Jardín Botánico de Madrid.

 

 

A la dreta, Juan de Villanueva, Museo del Prado (1785), Madrid. A l'esquerra un exemple del neoclassicisme exportat a Estats Units al segle XIX: Thornton, Latrobe, Bulfinch: Capitoli (1792-1827), Washington.

  

P

 

    Anterior
    Següent