2.Característiques Neoclassicisme

El terme Neoclassicisme, així com ja hem vist en d'altres moviments, primerament va tenir connotacions pejoratives ja que s'entenia com una imitació impersonal dels models clàssics. El seu punt d'inici el trobem relacionat amb la descoberta de les excavacions d'Herculà i Pompeia així com els estudis de Winckelmann amb la seva obra Història de l'art de l'antiguitat (1764).

El Neoclassicisme doncs és el moviment sorgit a Europa a partir de la segona meitat del segle XVIII basat en el redescobriment de l'art clàssic que defuig l'estil decoratiu del barroc i rococó. Alguns dels trets característics d'aquest nou corrent artístic que cerca la bellesa dels cànons clàssics són:

 

    • Critica per l'estil recarregat del Barroc i Rococó
    • Redescrobriment de l'art clàssic sense pecar en la imitació. Es basa en una nova visió d'aquest art amb la perspectiva del segle XIX.
    • Cerca de la bellesa clàssica basada en cànons, concretament consideren que l'ideal de bellesa grega era més pur.
    • Importància de les normes acadèmiques establertes, el que s'entén com academicisme.
    • Art compromés amb el moment històric
    • Art  influenciat pel pensament racional de la il·lustració.

     

       A la dreta Vignon. La Madelaine (1806-1842), Paris.  A l'esquerra, Karl Gottard Langhans. Porta de Brandenburg (1788-1789), Berlín.