La repetició

Un objecte qualsevol i la seva imatge reflectida en un mirall constitueixen una parella de figures simètriques: aquesta duplicació d’elements visuals respecte al pla del cristall és una simetria, es a dir, una repetició i una inversió (de dreta a esquerra i viceversa) entre les figures.

La simetria és un fenomen àmpliament difós en la natura i tots els organismes superiors a la cèl·lula presenten simetries d’un tipus o altre: La simetria pot considerar-se com un primer grau d’organització de la matèria; en un cert sentit el concepte d’amorf, mancat de forma, és equivalent al d’asimètric, mancat de simetria.

En la música, per tractar-se d’un discurs, la simetria no pot realitzar-se immediatament, sinó que requereix un temps per desenvolupar-se i fer-se perceptible. No es tracta doncs de vertadera simetria sinó de repetició, de la reaparició periòdica d’uns mateixos elements, repetició sense la qual la música és inintel·ligible. 

Simetria en una peça.

Fragment de "Six uníson melodies"de Bartók. 

(El pentagrama de sota representa la simetrització de la partitura de dalt)