1. La música de cinema

La música de cinema constitueix un nou mitjà musical que pot exercir una fascinació pròpia. En realitat, és una nova forma de música dramàtica -relacionada amb l'òpera, el ballet, la música incidental per al teatre- contraposada amb la música de concert, simfònica o de cambra. Com a forma nova, obre moltes possibilitats inexplorades per als compositors, i planteja algunes preguntes interessants a l'afeccionat al cinema.


Milions de cinèfils consideren com una cosa natural l'acompanyament musical d'una pel·lícula dramàtica, fins a un grau injustificat. Cinc minuts després d'acabada la pel·lícula, no podrien dir si han sentit música o no. Preguntades si consideren que la música era interessant, o tan sols adequada, o veritablement horrible, seria causar un complex d'inferioritat. Però després, possiblement com autoprotecció, ve la pregunta: "Oi que no se suposa que un estigui escoltant la música? O no se suposa que treballi en l'inconscient, sense haver-hi d'escoltar-la directament, com si estigués en un concert?"


Cap discussió de la música d'una pel·lícula arriba molt lluny sense que abans es plantegi aquest problema: ¿S'ha d'escoltar la partitura d'una pel·lícula? Si el lector és un músic, no hi ha problema, perquè el més probable és que no pot deixar d'escoltar. Més d'una bona pel·lícula ha estat arruïnada per una partitura deficient. Heu passat per aquesta experiència? Sí? Llavors, podeu felicitar-vos: teniu, definitivament, té oïda musical.


Però és l'espectador mitjà, tan absort en l'acció dramàtica que no es dóna compte de la música de fons, el que vol saber si s'està perdent alguna cosa. La música depèn del seu grau de percepció musical en general. El grau d'orientació auditiva és el que determinarà el plaer que pugui obtenir absorbint l'acompanyament musical com a part integral de la impressió combinada de la pel·lícula.


Saber més del que passa a la partitura d'una pel·lícula pot ajudar a l'auditor a obtenir més plaer. Per fortuna, el procés no és tan complex que no se li pugui esbossar breument.