Música contemporània fins els anys 50

S'anomena així, per analogia amb el moviment pictòric impressionista, l'atmosfera imprecisa que transmeten les obres concebudes dins l'estela musical creada pel compositor francès Claude Debussy. El cromatisme accentuat i l'ús d'acords i escales exòtiques que comporten una indeterminació tonal són algunes de les característiques de la sensació d'embolcallament i inestabilitat que, a partir del 1888, van produir en el públic les obres de Debussy. No obstant això, tot i que en parlar d'aquest creador és inevitable pensar en l'impressionisme, el compositor no pensava així, ja que, de fet, ell es va identificar amb l'estètica del moviment simbolista. Una bona manera de sintonitzar amb la seva música és escoltar les Images pour orchestre (1906-1909) o els preludis, en especial, el Prélude à l'après-midi d'un faune (1892-1894).

Aquesta obra està inspirada en un poema de Mallarmé -del qual pren el títol- i es va convertir en una de les peces més emblemàtiques de la consciència musical contemporània. Un bon company de viatge de Debussy va ser Maurice Ravel, compositor que, igual que el seu famós Bolero (1928), es distingeix tanmateix per la sensació de claredat que desprenen les seves obres.

L'impressionisme va ser acollit com una sonoritat nova i rica en possibilitats per molts compositors de la geografia musical i va tenir una influència especial a Espanya, Itàlia i Rússia.