Música contemporània fins els anys 50

La consciència musical contemporània va començar a prendre alè al final del segle xix en les creacions emmarcades en el postromanticisme i en l'atmosfera de l'impressionisme musical. La ruptura conscient que va representar la música atonal respecte de la convenció harmònica desenvolupada durant segles a Occident va anar seguida de propostes de nous universos sonors que també van conduir a noves sistematitzacions, com el dodecatonisme.

 Paral·lelament, l'atenció al folklore i a les estructures musicals d'arrel popular va contribuir a renovar el llenguatge i va forjar un nou nacionalisme musical. Al mateix temps, les reaccions al caràcter romàntic i al predicament adquirit per l'estil impressionista van donar pas a concepcions funcionals de la música coincidents amb la nova complexitat que el segle xx presentava en el període d'entreguerres. La influència de les avantguardes artístiques es va fer notar en la renovació estètica de la música (expressionisme musical, futurisme musical...), de la mateixa manera que la inseguretat que comporta tota radicalitat rupturista va obrir el camí cap a un neoclassicisme musical que va optar per reconsiderar la música del passat.