Característiques musicals

Instrumentació

Com en altres períodes, la instrumentació es va adaptar als requeriments musicals del període. Compositors com Hector Berlioz van orquestrar les seves obres d'una forma mai abans escoltada, donant-li una nova prominència als instruments de vent. La mida de l'orquestra estàndard va augmentar, i es van incloure instruments tals com el piccolo i corn anglès, que abans s'utilitzaven molt ocasionalment. Mahler va escriure la seva vuitena simfonia, coneguda com la Simfonia dels milers, per la massa orquestral i coral que es requereix per interpretar-la.

 A més de necessitar una orquestra més gran, les obres del romanticisme es van tornar més llargues. Una simfonia típica de Haydn o Mozart, compositors del classicisme, pot durar aproximadament vint o vint minuts. Ja la tercera simfonia de Beethoven, que se sol considerar com del romanticisme inicial, dura al voltant de quaranta-cinc minuts. I aquesta tendència va créixer notablement en les simfonies d'Anton Bruckner i va aconseguir les seves cotes màximes en el cas de Mahler, amb simfonies que tenen una hora de durada (com és el cas de la primera i la quarta) fins simfonies que duren més d'una hora i mitja (com la segona, tercera o novena).

 D'altra banda, en el romanticisme va créixer la importància de l'instrumentista virtuós. El violinista Niccolò Paganini va ser una de les estrelles musicals de principis del segle XIX. Liszt, a més de ser un notable compositor, va ser també un virtuós del piano, molt popular. Durant les interpretacions dels virtuosos, solien destacar més ells que la música que estaven interpretant.

 Aquests són alguns dels instruments que apareixen en el romanticisme:

Vent

  •  Contrafagot: Espècie de fagot de grans dimensions, els sons es produeixen a la vuitena greu del fagot ordinari.
  • Saxòfon: Instrument de vent compost d'un tub cònic de metall encorbat en forma d'U, amb diverses claus i un filtre de fusta i canya . N'hi ha de diverses mides.
  • Corn anglès: Instrument de vent, més gran i de so més greu que l'oboè.
  • Tuba: Instrument de vent de grans proporcions i de sonoritat voluminosa i greu.

Teclat

  • Piano: Encara que ja existia en el Classicisme, el piano és el gran instrument del romanticisme. Permet l'expressivitat més gran als compositors, que són, moltes vegades, virtuosos d'aquest instrument.