Romanticisme

Es creen nous gèneres i formes musicals (drama musical, poema simfònic, ballet...) Destaca la música per a piano i per a orquestra simfònica, però també l'òpera i el lied.

 El compositor deixa de ser un servent i adquireix una molt bona reputació per damunt dels altres artistes. La música deixa els salons aristocràtics i es trasllada a les sales de concert i als salons burgesos.

 Alemanya i Àustria són el centre musical més important en la música instrumental. En la música vocal, ho són Itàlia i França.

 Es compon menys música religiosa.

 Hi ha menys rigidesa formal i menys regularitat en les frases melòdiques; l'scherzo substitueix definitivament el minuet; en les obres amb diversos moviments (sonates, simfonies, concerts...) sorgeixen estructures cícliques, motius rítmics i melòdics que apareixen en més d'un moviment.

Els ritmes són més complexos i lliures, amb una notable llibertat agògica, que propiciarà l'aparició del rubato (més llibertat en els passatges expressius i apassionats).

 S'eixampla la tonalitat; hi ha més dissonàncies i cromatismes i menor claredat tonal; les cadències són menys clares i menys freqüents i l'estil polifònic i contrapuntístic s'utilitza només esporàdicament.

 Al costat de la sonata per a piano, apareixen una gran quantitat de petites formes de caràcter íntim o apassionat i amb estructures diverses i lliures com la romança, el nocturn, la rapsòdia, l'estudi, el preludi, la fantasia, etc.; i algunes danses estilitzades com la masurca, el vals, la polonesa, etc.