Romanticisme

Gustav Mahler, Strauss, Claude Debussy i Puccini porten les diferents tendències romàntiques fins al límit, representat a la vegada la fi d'un cicle i el principi del període atonal iniciat per Arnold Schönberg i que portarà a la música del segle XX cap a nous plantejaments.

Es pot considerar un moviment de finals del segle XIX i principis del XX que es diferencia del Romanticisme per l'exuberància orquestral i la desmesura en els desenvolupaments simfònics, també es caracteritza per un intens cromatisme que supera Richard Wagner i acaba a l'atonalitat. En els compositors postromántics s'observa la malenconia que els produeix la pèrdua de la cultura romàntica.

Els compositors més representatius d'aquest estil van ser Gustav Mahler i Richard Strauss.