Pronoms personals i possesius

Pronoms personals no reflexius

Els pronoms personals grecs tenen la següent flexió:

Recorda que els pronoms personals són pràcticament l'únic element nominal del català que conserva restes de declinació. Això ho has de tenir en compte a l'hora de traduir els pronoms personals del grec.

Per exemple:

ἐγὼ (nom. sg.) = 'jo'. Ἐγὼ ἀνήρ εἰμι ('Jo sóc un home').

ἐμέ / με (ac. sg.) = 'a mi, me/em' (CD), Ὁ διδάσκαλος με βλέπει ('El mestre em mira').

ἐμοί / μοι (dat. sg) = 'a mi, me/em' (CI). Ὁ διδάσκαλος τὰ βιβλία μoι δίδωσιν (Él mestre em dóna els llibres').

ἐμοῦ / μου (gen. sg) =' de mi = meu, meva, etc.' (CN). Ὁ πατήρ μου τὸν βιβλίον ἔγραψεν ('El meu pare va escriure el llibre').

Les formes de 3a persona són molt poc usades. En el seu lloc es fan servir:

• En el nominatiu, els demostratius οὗτος αὗτη τοῦτο i ἐκεῖνος -η -ο.
• En els altres casos, el pronom anafòric αὐτός -ή -ό.

A la taula, hi hauràs reparat que els pronoms personals en singular tenen formes tòniques i formes àtones. Les primeres s'empren en posició inicial de frase o bé per emfasitzar el pronom. Les segones són formes enclítiques; per tant, mai es trobaran a inici d'una oració.

Pronoms personals reflexius

Els pronoms personals reflexius no tenen cas nominatiu. Es tradueixen per "jo mateix, tu mateix, etc.".

Determinants/ pronoms possessius

Els determinants/pronoms personals possessius declinen com adjectius de tres terminacions de la primera classe.

Només existeixen formes per a la primera i segona persona. Per expressar la possessió d'una tercera persona, el grec fa servir el genitiu del pronom αὐτός. De fet, tot sovint els possessius de la primera i segona persona són subtituïts pel genitiu dels respectius pronoms personals (ἐμοῦ / μου; σοῦ / σου; ἡμῶν; ὑμῶν).

Exemples:

ὁ πατήρ αὑτοῦ = 'el seu pare (el pare d'ell)'.

ὁ πατήρ αὑτῆς = 'el seu pare (la mare d'ella)'.

ὁ πατήρ αὐτῶν = 'el seu pare (el pare d'ells / d'elles)'.

ὁ πατήρ ἠμῶν = 'el nostre pare' (el pare de nosaltres)'
.