El participi és un adjectiu verbal. La seva natura verbal li permet dur els complements propis del verb al qual pertany. Igualment, pot fer les funcions pròpies de l'adjectiu.

El grec té un sistema de participis molt més ric que el català o el castellà. Mentre que aquestes llengües només conserven de forma efectiva un participi de passat passiu, el grec té participis per  a diversos temps de les tres veus (activa, passiva i mitja). A Grec I bloc 2, s'estudien els participis actius de present, futur i aorist sigmàtic.

Pel que fa als seus usos, la gramàtica grega tradicionalment distingeix entre tres tipus de participis:

• Apositiu.
• Atributiu.
• Predicatiu.

A més, cal afegir un quart ús del participi: la construcció de participi absolut.

A Grec I només estudiarem l'ús atributiu del participi.

Se'l reconeix perquè sempre va precedit d'un article i no complementa cap nom. Hem vist prèviament que els adjectius poden substantivar-se: el participi atributiu, de fet, és una mena d'adjectiu substantivat.

El participis grecs de la veu activa el traduirem amb l'article i una oració de relatiu que contingui el verb del participi en forma personal:

• ὁ λύων (art + part. present actiu de λύω, 'deslligar'): 'el que deslliga'.
• ὁ λύσων  (art + part. futur actiu de λύω, 'deslligar'): 'el que deslliga'.
• ὁ λύσας  (art + part. aorist actiu de λύω, 'deslligar'): 'el que va deslligar'

Com s'acaba d'explicar més amunt, pel fet de ser una forma del verb, el participi pot portar complements verbal.

• οἱ λέγοντες τὴν ἀλήθειαν: 'els que diuen la veritat'.

Λέγοντες és el nom. pl. masc. del participi de present actiu del verb λέγω ('dir'). El seu complement directe és τὴν ἀληθειαν.