Morfologia - Declinació i conjugació
34. Participi de present actiu
Participi de present actiu
El participi de present actiu es forma a partir de l'arrel o base lexemàtica del present. A aquest primer formant cal afegir:
- Per als gèneres masculí i neutre, l'infix -οντ- + les terminacions de casos dels temes en ντ- de la tercera declinació [1].
- Per al femení, l'infix -ουσ- + les treminacions de casos dels temes en α impura de la 1a declinació [2].
A tall d'exemple, presentem la declinació sencera del participi present actiu del verb λύω [3].
Participi de present actiu verb λύω: 'desllligar' Enunciat del participi: λύων λύουσα λύον Μ/Ν: λυ-οντ- | F: λυ-ουσ- |
|||
Singular | |||
Masculí | Femení | Neutre | |
Nominatiu | λύ-ων | λύ-ουσα |
λύ-ον |
Vocatiu | λύ-ων | λύ-ουσα | λύ-ον |
acusatiu | λύ-οντα | λύ-ουσαν | λύ-ον |
Genitiu | λύ-οντος | λυ-ούσης | λύ-οντος |
Datiu | λύ-οντι | λυ-ούσῃ | λύ-οντι |
Plural | |||
Masculí | Femení | Neutre | |
Nominatiu | λύ-οντες | λύ-ουσαι | λύ-οντα |
Vocatiu | λύ-οντες | λύ-ουσαι | λύ-οντα |
Acusatiu | λύ-οντας |
λυ-ούσας | λύ-οντα |
Genitiu | λυ-όντων |
λυ-ουσῶν | λυ-όντων |
Datiu | λύ-ουσι(ν) [4] | λυ-ούσαις | λύ-ουσι(ν) [4] |
Participi present del verb εἰμι
El verb εἰμί compta amb un participi de present de veu activa. El seu enunciat és ὤν οὖσα ὄν ('el/la/allò que és o està'), i les seves formes són idèntiques a les terminacions que acabem de veure per al participi del verb λύω.
Participi de present actiu verb εἰμί Μ/Ν: ὀντ- | F: οὐσ- |
|||
Singular | |||
Masculí | Femení | Neutre | |
Nominatiu | ὤν | οὖσα | ὄν |
Vocatiu | ὤν | οὖσα | ὄν |
acusatiu | ὄντα | οὖσαν | ὄν |
Genitiu | ὄντος | οὔσης | ὄντος |
Datiu | ὄντι | οὔσῃ | ὄντi |
Plural | |||
Masculí | Femení | Neutre | |
Nominatiu | ὄντες | οὖσαι | ὄντα |
Vocatiu | ὄντες | οὖσαι | ὄντα |
Acusatiu | ὄντας | οὔσας | ὄντα |
Genitiu | ὄντων | οὐσῶν | ὄντων |
Datiu | οὖσι(ν) | οὔσαις | οὖσι(ν) |
NOTES:
[1] Vid. el capítol Tercera declinació: temes en nasal (ν) i en ντ. El participi masculí declina pràcticament igual que γέρων -οντος (l'única diferència és que el voc. sg. del participi manté l'allargament vocàlic del nominatiu). El neutre difereix del masculí en les formes de nom. / voc. / ac. singular (-ον < *-ον(τ), per caiguda de la τ en posició final) i dels mateixos casos del plural (-οντα).
[2] És a dir, com el substantiu δόξα -ης (vid. Primera declinació).
[3] El model serveix per a tots els verbs temàtics tret dels contractes.
[4] Cal fer molta atenció de no confondre aquesta forma del participi amb la 3a pers. pl. del present d'indicatiu.