Morfologia - Declinació i conjugació
33. Infinitiu aorist actiu (sigmàtic)
Infinitiu aorist actiu (sigmàtic)
L'infinitiu d'aorist sigmàtic de la veu activa es forma afegit a l'arrel o base lexemàtica la consonant σ i, a continuació, la desinència αι pròpia d'aquest infinitiu.
λύω > λῦσαι (haver deslligat)
λούω > λοῦσαι (haver rentat)
Infinitiu aorist sigmàtic de verbs muts
Quan la consonant oclusiva final del tema entra en contacte amb la σ característica de l'aorist sigmàtic, es produeixen els canvis gràfics i fonètics que ja coneixes:
Labials (β, π, φ i també πτ) + σ > ψ
Velars (γ, κ, χ i també ττ/σσ) + σ > ξ
Dentals (δ, τ, θ i també ζ) + σ > σ (per caiguda de la dental i conservació de la σ)
Exemples:
τρίβω > τρῖψαι ('haver desgastat')
γράφω > γράξαι ('haver escrit')
ψεύδω > ψεῦσαι ('haver mentit')