Oracions d'infinitiu concertat

El grec antic coneixia dues classes d'oracions d'infinitiu: concertades i no concertades. L'infinitiu concertat és aquell que està subordinat a un verb principal i duu un subjecte diferent al d'aquest verb. Aquest tipus d'infinitiu no l'estudiarem encara. Per ara, ens limitarem als infinitius no concertats, és a dir, els que no tenen un subjecte propi. 

L'infinitiu no concertat és per a nosaltres el més familiar i fàcil d'entendre, ja que és l'únic que coneix el català i el castellà. Aquest infinitiu, juntament amb els seus complements verbals, constitueix una subordinada substantiva que depèn d'una oració principal. Amb relació al verb de l'oració principal, l'oració d'infinitiu n'és el subjecte o el complement directe.

• Pot ser el subjecte de verbs impersonals com ara δεῖ ('cal'), χρή ('és útil, és convenient') ^[1] o d'expressions impersonals amb el verb copulatiu i un atribut:
  • Δεῖ λέγειν τὴν ἀλήθειαν = 'Cal dir la veritat'.
  • Χρὴ μανθάνειν τὴν ῥητορικὴν τέχνην = 'És útil aprendre l'art oratòria'.
  • Χαλεπόν ὲστι πράττειν ἀεὶ τὰ καλά = 'És difícil fer sempre el bé (lit.: 'les coses bones')'.
    
    
•  Pot fer de complement directe de verbs transitius com ara creure, pensar, saber, voler, poder, ordenar, etc.:
  • Νομίζετε πράττειν ἀεὶ τὰ καλά = 'Penseu (de) fer sempre el bé'. 
  • Θέλεις πράττειν ἀεὶ τὰ καλά = 'Vols fer sempre el bé'.

Μέλλω + infinitiu futur

El verb μέλλω sempre va seguit d'una oració d'infinitiu futur. Es tracta d'una construcció que expressa la imminència d'una acció. Es pot traduir al català per les perífrasis 'anar a + infinitiu' o 'estar a punt de + infinitiu'. 

Exemple: Ὁ ἄνθρωπος μέλλει ἥξειν εἰς τὴν ἀγοράν = 'L'home està a punt d'arribar a la plaça'.

NOTES:

[1] Tant δεῖ com χρή són verbs defectius: només apareixen en 3a persona del singular del present d'indicatiu.