Aquests verbs són anomenats temàtics pel fet que presenten una vocal temàtica entre l'arrel i la desinència. La flexió del seu present respon al següent paradigma:

Per conjugar el present de qualsevol verb temàtic cosonàntic o vocàlic pur ^[2], s'ha de fer sempre el mateix. Τreure a l'enunciat la terminació -ω i afegir a aquesta base lexemàtica les terminacions que a la taula precedent apareixen en negreta. A tall d'exemple, t'oferim el present d'altres tres verbs temàtics: βάλλω ('llançar'), λύω ('deslligar; resoldre') i βλέπω ('veure, mirar') ^[3]. Aprofitem per introduir el cas nominatiu dels pronoms personals del grec antic. 

NOTES:

[1] Els parèntesis indiquen que la ν final és facultativa. Això vol dir que només apareix abans de pausa o quan el mot següent comença per vocal.

[2] Queden exclosos, doncs, els verbs contractes (els que acaben en -αω, -εω, -οω). El present dels verbs temàtics contractes no s'estudia fins al darrer lliurament de Grec I bloc 2.

[3] Són, respectivament, un verb en consonant líquida (βάλλω), un verb mut o en consonant oclusiva (βλέπω)  i un verb temàtic pur (λύω).

[4] El grec antic no coneix pronoms personals propis de tercera persona. Per a les seves funcions, se sol recórrer a l'ús d'un pronom demostratiu.