Morfologia - Declinació i conjugació
13. Tercera declinació (7): temes en vocal feble (i, u)
Tercera declinació (7): temes en vocal feble (i, u)
Els substantius de tema acabat en vocal feble (ι, υ) s'organitzen en dues grans categories:
- Monotemàtics. Hi ha temes monotemàtics en ι i d'altres en υ [1].
- Bitemàtics. De nou, distingirem dos subtipus:
- Temes en ι, que presenten un tema acabat en ι un altre acabat en diftong ει.
- Temes en υ, que alternen un tema en υ amb un altre de diftongat (ευ < εϝ).
Pel que fa a la tria de desinències, tot substantiu masculí o femení de tema en vocal feble:
- Pren -ς per al nom. sg.
- El voc. sg és el tema pur.
- La desinència de l'ac. sg. és - ν i la del plural -ς
Substantius bitemàtics en ι
En la seva flexió alternen un tema amb vocal pura -ι i un altre en diftong -ει [2]. El primer tema apareix als tres primers casos del singular. El tema diftongat explicaria pràcticament tots els altres casos, tenint present que la semiconsonant en posició intervocàlica cau i pot donar lloc a contraccions (vid. el quadre de contraccions vocàliques al capítol Tercera declinació: temes en sibiliant). Un cop més, la nostra recomanació és que aprenguis de memòria el paradigma flexiu, sense preocupar-te gaire per les raons fonètiques que expliquen les diverses formes dels casos. Tingues present que moltes paraules d'ús freqüentíssim en grec antic pertanyen a aquesta categoria.
|
Substantius bitemàtics en ι πόλις -εως (ἡ): 'ciutat'. (temes: πολι- / πολει-) |
||
| Singular | Plural | |
| Nominatiu | ἡ πόλις |
αἱ πόλεις |
| Vocatiu | πόλι | πόλεις |
| Acusatiu | τὴν πόλιν | τὰς πόλεις |
| Genitiu | τῆς πόλεως |
τῶν πόλεων |
| Datiu | τῇ πόλει | ταῖς πολεσι(ν) |
Substantius bitemàtics en υ
Aquest tipus inclou substantius de tots tres gèneres. El tema pur (també es pot dir de vocal en grau zero) acabat en υ, mentre que el tema diftongat finalitza en -ευ (ἑϝ). La semivocal ϝ cau en posició intervocàlica i es produeixen les mateixes contraccions que en els substantius bitemàtics en ι.
-
Substantius bitematics masc./ fem.
πῆχυς πήχεως (ὁ): 'colze'.
(temes: πηχυ- / πηχεϝ-)
Substantius bitemàtics neutres
ἄστυ ἄστεως (τό): 'ciutat'.
(temes: ἀστυ- / ἀστεϝ-)
Singular
Plural
Singular
Plural
Nominatiu
ὁ πῆχυς
αἱ πήχεις
τὸ ἄστυ
τὰ ἄστη [3]
Vocatiu
πῆχυ
πήχεις
ἄστυ
ἄστη Acusatiu
τὸν πῆχυν
τὰς πήχεις
τὸ ἄστυ
τὰ ἄστη
Genitiu
τοῦ πήχεως τῶν πήχεων
τοῦ ἄστεως
τῶν ἄστεων
Datiu
τῷ πήχει
ταῖς πήχεσι(ν) τῷ ἄστει τοῖς ἄστεσι(ν)
NOTES
[1] Els substantius monotemàtics o de tema invariable són gairebé tots masculins o femenins (l'únic neutre és τὸ δάκρυ, 'la llàgrima´). Tot i que no cal que els estudïis, la seva flexió no comporta cap dificultat: en tots els casos, al tema se li uneix la desinència sense que tingui lloc cap canvi fonètic. Deixem com a exemple la declinació d'un mot invariable de tema acabat en ι (ἡ οἶς, 'ovella') i un altre d'un tema en υ (ὁ ιχθύς, 'peix'):
- Tema οι-. Singular: nom. οἶς, voc. [oἶ], ac. oἶν, gen. οἰός, dat. οἰί. Plural: nom. οἶες, voc. οἶες, ac. οἶς, gen. οἰῶν, dat. οἰσί(ν).
- Tema ἰχθυ-. Singular: nom ἰχθύς, voc. ἰχθύ, ac. ἰχθύν, gen. ἰχθύος, dat. ἰχθύι. Plural: nom. ἰχθύες, voc. ἰχθύες, ac. ἰχθῦς, gen. ἰχθύων, pl. ἰχθύσι(ν)
[2] Alguns gramàtics sostenen que aquests substantius es construeixen a partir no de dos temes sinó de tres. Afegeixen una variant del tema en diftong amb la primera vocal allargada (-ηι), que podria explicar les formes del gen. i dat. sg. Aquí, però, no entrarem en més consideracions al respecte.
[3] Aquestes formes de nom./voc./ac. plural s'expliquen per la caiguda de la semiconsonant ϝ i la posterior contracció de les vocals ε+ α > η (*ἀστεϝ-α > *ἀστε-α > ἄστη).