A l'hora de declinar els substantius en tema acabat en -ντ, cal tenir presents les següents lleis fonètiques:

• La dental τ cau quan queda en posició final de mot ^[1].
• El grup ντ desapareix quan entra en contacte amb la sibilant σ, i la vocal precedent a aquest grup experimenta un allargament ^[2]. 

Els substantius masculins/femenins en tema ντ poden fer el nominatiu de dues maneres:

• Amb desinència σ. Quan la sibilant de la desinència entra en contacte amb el grup -ντ, fa que aquest desaparegui i la vocal precedent experimenti un allargament compensatori: *ὅδοντ+ς > *ὅδος > ὅδους. 
  
  
• La major part dels substantius tenen com a marca de nominatiu l'allargament (no compensatori) ^[3] de la darrera vocal del tema, amb la consegüent caiguda de la consonant τ que ha quedat en posició final de mot: ᾿*γέροντ s'allarga en *γέρωντ > γέρων.  

	Nominatiu amb desinència ς ὅδούς ὁδόντος (ὁ): 'dent' (tema: ὁδοντ-)		Nominatiu amb allargament vocàlic γέρων -όντος (ὁ): 'vell, ancià' (tema: γέροντ-)
	Singular	Plural	Singular	Plural
Nominatiu	ὁ  ὁδούς	οἱ  ὁδόντες	ὁ  γέρων	οἱ  γέροντες
Vocatiu	ὁδούς  [4]	ὁδόντες	γέρον	γέροντες
Acusatiu	τὸν  ὁδόντα	τοὺς  ὁδόντας	τὸν  γέροντα	τοῦς  γέροντας
Genitiu	τοῦ  ὁδόντος	τῶν  ὁδόντων	τοῦ  γέροντος	τῶν  γέροντων
Datiu	τῷ  ὁδόντι	τοῖς  ὁδοῦσι(ν)	τῷ  γέροντι	τοῖς  γέρουσι(ν)

NOTES:

[1] Ho vam veure en estudiar els temes en consonant oclusiva dental (lliurament 4 de Grec I bloc 1). Aquesta llei explica l'absència de la τ final en formes com el nom. i voc. sg. γέρων -ονος (vid. taula).

[2] Se'n diu allargament compensatori, i fa que la ο passi a ου, i la ε es diftongui en ει. La resta de vocals no mostren cap canvi gràfic. L'allargament compensatori el trobarem en tots els datius plurals i en alguns nominatius (i vocatius) del singular.

[3] És a dir, ε s'allarga en η, o s'allarga en ω. La resta de vocals no deixen en l'escriptura cap rastre de l'allargament.

[4] El substantiu ὁδούς -όντος fa el vocatiu singular per analogia (imitació) al nominatiu singular. Això no es dóna en tots els substantius d'aquest tipus: per exemple, el nom de tema γιγαντ- (gegant) fa el nominatiu γίγας (desinència ς, que provoca la desaparició del grup ντ) i el vocatiu sg. γίγαν (amb caiguda de la τ final de mot).