Morfologia - Declinació i conjugació
8. Tercera declinació (2): temes en consonant oclusiva
Tercera declinació (2): temes en consonant oclusiva
Les consonants oclusives del grec són:
Labials |
Dentals |
Velars o guturals |
|
Sonores |
β |
δ |
γ |
Sordes |
π |
τ |
κ |
Aspirades |
φ |
θ |
χ |
Temes en consonant oclusiva labial (β, π, φ)
Són substantius masculins o femenins.- Fan el nominatiu i el vocatiu singular amb desinència -ς.
- Quan la consonant labial de final de tema es troba amb una -ς, el so resultant es grafia amb ψ (psi). Això passa al nominatiu i vocatiu singular i al datiu plural.
Tema en labial φλέψ φλεβός (ἡ): 'vena'. (tema: φλεβ-) |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | ἡ φλέψ | αἱ φλέβες |
Vocatiu | φλέψ | φλέβες |
Acusatiu | τὴν φλέβα | τὰς φλέβας |
Genitiu | τῆς φλεβός | τῶν φλεβῶν |
Datiu | τῇ φλεβί | ταῖς φλεψί(ν) |
Temes en consonant oclusiva velar (γ, κ, χ)
La seva flexió és semblant a la dels temes en consonant oclusiva labial. Es tracta de noms masculins i femenins. - També fan el nominatiu i el vocatiu singular prenent la desinència -ς.
- Quan la consonant velar final de tema entra en contacte amb una -ς, el so resultant s'escriu amb ξ (ksi). Això s'ha de tenir en compte per al nominatiu i vocatiu singular i per al datiu plural.
Tema en velar φύλαξ -ακος (ὁ): 'guardià'. (tema: φuλακ-) |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | ὁ φύλαξ | οἱ φύλακες |
Vocatiu | φύλαξ | φύλακες |
Acusatiu | τὸν φύλακα | τοὺς φύλακας |
Genitiu | τοῦ φύλακος | τῶν φυλάκων |
Datiu | τῷ φύλακι | τοῖς φύλαξι(ν) |
Temes en consonant oclusiva dental ( δ, τ, θ)
Comprèn dos paradigmes de declinació: un per als substantius masculins i femenins, un altre per als neutres. Per entendre la seva flexió, cal tenir present dues lleis fonètiques del grec antic:
- Tota dental desapareix quan va seguida d'una sibilant.
- Tota dental a final de mot desapareix.
Substantius masculins i femenins
Atenent a la primera llei a dalt explicada, en la flexió d'aquests noms cal observar el següent:
- En el nominatiu i vocatiu singular, la desinència -ς fa caure la dental final del tema: *πατρίδ+ς >πατρίς.
- El mateix succeeix en el cas datiu plural: πατρίδ+σι(ν) > πατρίσι(ν).
Tema en dental (masc./fem.) πατρίς πατρίδος (ἡ): 'pàtria'. (tema: πατριδ-) |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | ἡ πατρίς | αἱ πατρίδες |
Vocatiu | πατρίς | πατρίδες |
Acusatiu | τὴν πατρίδα | τὰς πατρίδας |
Genitiu | τῆς πατρίδος | τῶν πατρίδων |
Datiu | τῇ πατρίδι | ταῖς πατρίσι(ν) |
Substantius neutres
- El nominatiu, vocatiu i acusatiu singular no tenen desinència, de manera que la dental del tema, com que queda a final de paraula, desapareix: σῶματ+ø > σῶμα [llei 2].
- La dental del datiu plural cau en entrar en contacte amb la σ de la desinència: σώματ+σι(ν) > σώμασι(ν) [llei 1].
Tema en dental (neutre) σῶμα -ατος (τό): 'cos'. (tema: σωματ-) |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | τό σῶμα | τά σώματα |
Vocatiu | σῶμα | σώματα |
Acusatiu | τό σῶμα | τά σώματα |
Genitiu | τοῦ σώματος | τῶν σωμάτων |
Datiu | τῷ σώματι | τοῖς σώμασι(ν) |