8. Tercera declinació (2): temes en consonant oclusiva

Tercera declinació (2): temes en consonant oclusiva


Les consonants oclusives del grec són:

Labials

Dentals

Velars o

guturals

Sonores

β

δ

γ

Sordes

π

τ

κ

Aspirades

φ

θ

χ


Temes en consonant oclusiva labial (β, π, φ)

Són substantius masculins o femenins.
  • Fan el nominatiu i el vocatiu singular amb desinència -ς.
  • Quan la consonant labial de final de tema es troba amb una -ς, el so resultant es grafia amb ψ (psi). Això passa al nominatiu i vocatiu singular i al datiu plural.

  Tema en labial

φλέψ φλεβός (ἡ): 'vena'.

(tema: φλεβ-)  

 Singular   Plural 
 Nominatiu    ἡ      φλέψ  αἱ      φλέβες     
 Vocatiu           φλέψ           φλέβες
 Acusatiu   τὴν   φλέβα     τὰς    φλέβας  
 Genitiu   τῆς    φλεβός      τῶν   φλεβῶν   
 Datiu   τῇ      φλεβ  ταῖς   φλεψί(ν)    


Temes en consonant oclusiva velar (γ, κ, χ)

La seva flexió és semblant a la dels temes en consonant oclusiva labial. Es tracta de noms masculins i femenins. 
  • També fan el nominatiu i el vocatiu singular prenent la desinència -ς.
  • Quan la consonant velar final de tema entra en contacte amb una -ς, el so resultant s'escriu amb ξ (ksi). Això s'ha de tenir en compte per al nominatiu i vocatiu singular i per al datiu plural.

  Tema en velar 

 φύλαξ -ακος (ὁ): 'guardià'. 

(tema: φuλακ-) 

 Singular   Plural 
 Nominatiu    ὁ      φύλαξ   οἱ       φύλακες  
 Vocatiu           φύλαξ           φύλακες
 Acusatiu   τὸν   φύλακα      τοὺς   φύλακας   
 Genitiu   τοῦ   φύλακος      τῶν    φυλάκων   
 Datiu   τῷ    φύλακι  τοῖς    φύλαξι(ν)     



Temes en consonant oclusiva dental ( δ, τ, θ)

Comprèn dos paradigmes de declinació: un per als substantius masculins i femenins, un altre per als neutres. Per entendre la seva flexió, cal tenir present dues lleis fonètiques del grec antic:
  1. Tota dental desapareix quan va seguida d'una sibilant.
  2. Tota dental a final de mot desapareix.


Substantius masculins i femenins

Atenent a la primera llei a dalt explicada, en la flexió d'aquests noms cal observar el següent:

  • En el nominatiu i vocatiu singular, la desinència -ς fa caure la dental final del tema: *πατρίδ+ς >πατρίς.
  • El mateix succeeix en el cas datiu plural: πατρίδ+σι(ν) > πατρίσι(ν).

  Tema en dental (masc./fem.) 

 πατρίς πατρίδος (ἡ): 'pàtria'.

(tema: πατριδ-)  

 Singular   Plural 
 Nominatiu    ἡ       πατρίς  αἱ       πατρίδες     
 Vocatiu           πατρίς           πατρίδες
 Acusatiu   τὴν   πατρίδα     τὰς    πατρίδας  
 Genitiu   τῆς   πατρίδος        τῶν   πατρίδων   
 Datiu   τῇ    πατρίδι  ταῖς   πατρίσι(ν)     


Substantius neutres

  • El nominatiu, vocatiu i acusatiu singular no tenen desinència, de manera que la dental del tema, com que queda a final de paraula, desapareix: σῶματ+ø > σῶμα [llei 2].
  • La dental del datiu plural cau en entrar en contacte amb la σ de la desinència: σώματ+σι(ν) > σώμασι(ν) [llei 1].

  Tema en dental (neutre)

 σῶμα -ατος (τό): 'cos'. 

(tema: σωματ-) 

 Singular   Plural 
 Nominatiu    τό   σῶμα   τά   σώματα  
 Vocatiu         σῶμα        σώματα
 Acusatiu   τό   σῶμα      τά   σώματα   
 Genitiu   τοῦ  σώματος      τῶν   σωμάτων   
 Datiu   τῷ   σώματι  τοῖς   σώμασι(ν)