Ball robat, de Joan Oliver

La unitat de temps ajuda a cohesionar l'acció que es desenvolupa en tres dies:

Acte 1: dimecres, dia 19 de juny de 1953: de nit a l'alcova de casa la Mercè i en Cugat

Escena 1: matinada del dia 19 al 20.

- Es dóna notícia de les circumstàncies vitals pròpies i dels amics, i de la celebració dels 10 anys de casats de tot el grup.

- La Mercè manifesta el seu enamorament per l'Oleguer a un Cugat que sembla adormit.

Escena 2: Al matí següent, dijous dia 20 de juny.

- En Cugat vol abandonar la casa. Separar-se de la Mercè, donar-li la llibertat, però immediatament també se sent perdut, no controla la situació, i posa en evidència que en el fons allò que més el preocupa que més el fereix és  que es qüestioni la seva "virilitat": "No vull que l'Oleguer em prengui per  un badoc o per un calçasses." (p. 73-74). Sentir-se ridícul davant els altres, és a dir: que l'identifiquin com algú que no sap que la seva dona s'entén amb un altre home; sentir-se un banyut, un marit burlat, com en la comèdia clàssica castellana.

- Finalment, en Cugat truca l'Oleguer per demanar-li una reunió i parlar "d'home a home".

Recursos estructurals i estilístics (1):

- Enllaç entre les dues escenes: Es dóna notícia de la situació social de la parella amb minyona que entra l'esmorzar que busca la maleta perquè en Cugat faci la bossa: la Jovita.

- Les dues bufetades que la parella es propina i que estableix un paral·lel8isme situacional entre els dos personatges i en l'escena.

Acte 2: A casa de l'Oleguer i l'Eulàlia. El mateix matí de dijous dia 20 de juny

Escena 1: Conversa entre en Cugat i l'Eulàlia. L'Eulàlia mostra el seu desencís matrimonial i com s'ha abocat al paper de mare;,un paper que esdevé un refugi, que no pot amagar la fredor de les relacions amb el seu marit de qui sospita que té una amant. Es posa de manifest la moral burgesa, feta d'aparences i hipocresia. Al mateix temps, la Mercè fa saber a en Cugat que la Núria l'estima, fet que en Cugat fa servir per flirtejar amb ella per telèfon.

Escena 2: Conversa entre en Cugat i l'Oleguer. En Cugat li explica els sentiments de la seva muller, de la Mercè. Es posa de manifest el pensament d'en Cugat sobre el matrimoni: "arriba un moment que el matrimoni és una simple juxtaposició" (p. 101) i la visió antagònica que els dos personatges tenen de la vida: el diletant i intel·lectual, l'"escèptic universal" (Cugat) davant l'home d'acció (Oleguer), el professional. Tot i així, en Cugat és covard i l'Oleguer es projecta en la professió. Ni l'un ni l'altre volen l'escàndol, una cosa que volen evitar per sobre de tot: "Però estimo absolutament la meva reputació i l'escàndol m'esgarrifa" (Oleguer, p. 102). A més a més, l'Oleguer manifesta obertament que ha deixat de banda els afers del cor: "Jo mateix, fixa-t0hi, a la meva manera sóc un asceta. Per exemple: els interessos del cor, l'íntima delícia dels afectes, la família com a finalitat..." (p. 103). En aquest diàleg s'expressa amb èmfasi la moral burgesa i la forma de vida que la societat considera vàlida per als homes.

Recursos estructurals i estilístics (2):

- L'absència de l'Oleguer permet el diàleg entre els dos personatges. l'Eulàlia i en Cugat.

- Diàleg  en diferit. La trucada de la Núria que parla amb en Cugat ( trucava per parlar amb l'Eulàlia)  i es mostra el flirteig entre ells dos, de manera que avança la trama que es descriu a l'epíleg. Sols coneixem el que diu en Cugat.

- Enllaç entre les dues escenes: L'ajudant d'advocat, el senyor Petit, que acaba de ser pare. Mostra de matrimoni convencional, però que queda ridiculitzat.

Acte 3: A casa de l'Oriol i la Núria: dijous dia 20 de juny

Escena 1: Conversa telefònica entre la Núria i en Cugat: ara sabem el que diu la Núria: ara coneixem els mots de la Núria i fa d'enllaç amb l'acte segon.

A diferència dels casos anteriors, ara és l'Oriol qui es confessa a l'Eulàlia, amiga de joventut de qui havia estat enamorat. Aquest fet remarca que es podien haver casat indistintament entre ells. L'Oriol es troba immobilitzat amb la cama enguixada a causa d'una caiguda mentre practicava esport. L'esport és un signe de modernitat a l'època i posa de manifest la classe benestant del personatge, molt poca gent en practicava; a banda de ser un desvagat, sense ofici.

L'Oriol explica la relació terrible amb la seva dona, amb la Núria, a qui descriu autoritària i sense sentiments i a qui culpa de la mort de la seva filla.

Escena 2: parlen les 3 dones que s'han trobat a casa de la Núria per organitzar el sopar de l'aniversari de noces. Comencen a tirar-se indirectes sobre els respectius marits.

Epíleg: Sopar en un reservat d'un restaurant luxós de Barcelona: divendres 21 de juny de 1953

Un cop en Cugat ha acabat el seu discurs sobre la felicitat que l'espectador no coneix, la Núria, desinhibida per l'alcohol consumit, s'atreveix a desvetllar les inclinacions amoroses de tots els personatges inclosa ella mateixa. El joc de seduccions conclou, però, en un retorn a les parelles institucionalitzades i amb una reflexió pròpia de Txkèhov i Camus: es torna a la situació inicial, però en què els personatges, com ja hem apuntat en un apartat anterior, haurna de conviure amb la buidor de la seva existència.

Tècnicament, es pot parlar de "pièce bien faite",  de "comèdia dramàtica", feta d'equilibri estrcutural i tècnic, també temàtic propi de l'escepticisme oliverià.

.