Ball robat, de Joan Oliver

"Ball robat"  és un títol que dóna informació sobre el tipus d'obra d'aparença juganera que llegirem, una "comèdia".

1. En la nomenclatura de tipus de balls de parella, festius i populars, balls d'envelat molt comuns en les festes majors, el "ball robat" es defineix perquè els balladors poden prendre la balladora de qualsevol company de manera que les parelles s'enllacen entre elles i es van intercanviant de forma espontània en el decurs d'un mateix ball.

2. Camp semàntic de "ball robat".

L'ús que fa Joan Oliver dels termes "ball robat" mostra el llenguatge col·loquial, sempre correcte i fabrià, que s'empra en l'obra. "Ball robat" es troba en relació semàntica amb "balls de bastons", "ball rodó" o "ball agafat", entre els més comuns.

El títol també manté relació amb el verb "ballar". Una frase popular força habitual es refereix a la vida, a l'existència, com si "un ball" es tractés. En l'obra un dels personatges, en Cugat,  fa ús de les expressions: "Som al ball i hem de ballar" o "ballar al so que toquen" (p. 106) que implica acomodar-se a la situació que et toca viure. L'expressió indica un concepte teatral de l'existència en que cadascú  ha d'interpretar un paper, el que la sort li ha concedit, que som en aquest món i cal viure, moure's, actuar. És una visió realista i desenfadada de la vida, gens transcendent, ni  heroica, ni combativa.

Ball robat conté força frases fetes com: "carregar els neulers" (60); "fer el pagès (p. 91); "saber-ho de bona tinta" (p. 92); "Torres més altes han caigut" (p. 92); ""carregar massa les tintes" (p. 92);  desagradar "les mitges tintes" (p. 98); "tirar l'aigua al vi" (p. 122); "anar com anell al dit" (p. 131) o "fer un bisbe" (p. 133), algunes lligades a l'ofici de fabricants de teixit propi de la indústria de Sabadell que Oliver coneixia bé, com és el fet de tintar les robes.

3. En l'epíleg, és la Núria qui posa en evidència les parelles que s'haurien d'intercanviar; les noves parelles que haurien de formar si s'atrevissin a  deixar les velles amb qui estan casats des de fa 10 anys. Les noves parelles foren:

        - La Mercè amb l'Oleguer

        - L'Eulàlia amb l'Oriol

        - Ella mateixa, la Núria, amb en Cugat.

          I rebla: "No us fa gràcia? Els matrimonis desfets i les parelles refetes al gust de cadascú! Això sembla un ball robat!"

Joan Oliver, Ball robat, Educaula 62, Les Eines, 44, p. 143