Ball robat, de Joan Oliver

Per comprendre el tema que es proposa analitzar Joan Oliver, cal tenir en compte el context històric en què se situa l'obra i l'actitud pessimista i desencisada de la humanitat de Joan Oliver que hem comentat en l'apartat anterior.

La ideologia franquista (1): l'estat confessional 

Ball robat està escrita en una dècada, la dels anys cinquanta del segle XX, que la dictadura franquista té un reconeixement en el món occidental i el bloqueig anterior deixa pas als primers acords comercials, així com a les estretes relacions amb el Vaticà amb l'anomenat "concordat amb la santa seu" del 1953. Un acord que regula les estretes relacions entre el règim franquista i l'Església Catòlica i que convertia l'Estat espanyol en  un estat confessional; amb els pactes Franco s'assegurava el control del nomenament dels bisbes, el suport ideològic de l'Església, a canvi d'una sèrie de privilegis; d'altra banda es prohibia qualsevol altre culte religiós. Part important de la burgesia catalana es va acomodar amb el nou règim, en un moment de progressiu enriquiment de la burgesia catalana en connivència, novament, amb les estructures de poder econòmic del règim. Aquests dos elements potencien que Ball robat se centri en les relacions internes de les parelles i que el món exterior, social i històric, no hi sigui exposat de forma activa, sinó per al·lusions: per tot allò que no es diu però es pot sobreentendre, en part.

En el seu conjunt, a Ball robat Joan Oliver ofereix una perspectiva pessimista i crua de la societat burgesa, representada en els sis personatges, insinua una veritable decadència, i exposa el conformisme generalitzat davant la situació que toca viure.

La ideologia franquista (2): la família, el rol dels marits i de les mullers, els fills

Tot i així, Ball robat al·ludeix implícitament al marc en què es produeix. A la ideologia franquista basada en la sacralització de la família, de la família cristiana i el matrimoni. Un matrimoni, cal tenir-ho clar, canònic, religiós, que era l'únic legal i existent en aquells anys. Els rols que tenien els homes i les dones estaven perfectament dissenyats tant en la parella com en la societat. Mentre l'home havia de triomfar professionalment i feia vida pública, la dona s'havia de dedicar a l'entorn familiar, a la casa i a l'educació dels fills. Molt sovint projectava la seva vida en l'èxit i la consideració social  obtinguts pel marit, al qual estava subjecta per llei, i se sacrificava pels fills. No serà estrany, doncs, que personatges com la Mercè, se sentin fracassades perquè el seu marit, en Cugat, no triomfi i consideri que no ha fet "un bon partit", cosa que hauria aconseguit si s'hagués casat amb l'Oleguer, prototipus de l'home brillant, executiu, d'acció; en aquest cas advocat.

La dona vivia subjecta a la casa, al marit i als fills. La llei perseguia  les relacions extramatrimonials que, per a una dona podien significar: l'empresonament (en cas de cometre adulteri), pèrdua de la potestat dels fills (si abandonava la llar familiar). La subjecció al marit era fèrria, així, per exemple, la muller no podia obrir un compte corrent ni viatjar sense el permís del marit. Aquest estat de coses, que tractava la dona com un menor d'edat queda dissimulat a Ball robat perquè les dones pertanyen a famílies burgeses adinerades; de manera que la subjecció a la llar es difumina; són dones desvagades, amb servei (minyones, xofers...) que malgasten la vida, viuen sense objectius.  Poden oblidar-se de les tasques domèstiques, els fills estudien fora o no en tenen, i no tenen cap preocupació econòmica, però la vida sense estretors i sense una passió amorosa, altra funció bàsica a què es destinava la dona, també es converteix en un altre motiu d'insatisfacció, com es descriu en el cas de la Mercè i l'Eulàlia.