Ball robat, de Joan Oliver

Una figura lliure i independent

Joan Oliver ("Pere Quart" quan escriu poesia), irònic i iconoclasta, que ja als anys vint i trenta havia format part del Grup de Sabadell, en tornar de l'exili es transforma en una figura capaç d'il·luminar críticament el món que ens envolta. La seva mirada lúcida, sarcàstica i combativa, s'aguditza com a resultat d'una vida que ha conegut i sofert tota la història del segle XX: des de la dictadura de Primo de Rivera (1923-30), la II República (31-39), les dues guerres mundials i la Guerra Civil (1936-39) i la dictadura franquista.

Com diu Antoni Carbonell, "en el fons , en l'obra de Joan Oliver, hi batega la preocupació i l'aposta pel millorament de la humanitat, per no deixar de creure, tot i el seu pessimisme lúcid, en la possibilitat d'assolir la condició "d'homes lliures i de catalans dignes"."

Fill d'una família industrial de Sabadell i el Grup de Sabadell

Joan Oliver va néixer  en una de les famílies més riques de Sabadell. El seu avi, gran terratinent, va ser un dels fundadors de la caixa d'estalvis de Sabadell i el seu avi matern, Joan Sallarès i Pla, una de les personalitats sabadellenques més il·lustres, industrial del tèxtil i polític conservador.

Durant la Dictadura de Primo de Rivera comença a manifestar la seva personalitat literària i intel·lectual. Amb la Colla o Grup de Sabadell, sobretot amb Francesc Trabal i Armand Obiols, desplega un activisme importants en el Diari de Sabadell. la redacció del diari ajudà a cohesionar el grup i a convertir-lo en centre de les seves activitats culturals que es poden definir d"atzagaiades de joves desvagats", realitzen actes titllats d'"estirabots". Existeix un abundós anecdotari de provocacions  de la Colla de Sabadell que intentaven trencar amb una ciutat rica i monòtona. Al mateix temps, però, inicien un seguit d'activitats culturals importants fins a la constitució de l'editorial La Mirada, escriuen, publiquen poemes, teatre... amb clara influència avantguardista, concretament dadaista i surrealista.

L'entusiasme creatiu durant la II República. Inici del projecte teatral

Oliver s'instal·la a viure a Barcelona el 1926 i comença  una etapa creativa fecunda. Publica Una tragèdia a Lil·liput (1928), conjunt de narracions plenes d'humor irreverent, i i el 1934 dóna a conèixer Les decapitacions, el primer llibre de poemes, que signa amb el pseudònim de Pere Quart, nom que va utilitzar per signar els llibres de poesia. Els poemes són molt crítics amb l'acceptació de l'Estatut d'Autonomia que es va aplicar i que havien  escapçat. També fa referència a Mussolini i a Hitler, atent al clima de barbàrie que s'estava formant a Europa.

També en aquests anys dóna a conèixer com a dramaturg amb cataclisme (1935) i comença a prendre forma la idea de convertir-se en un autor teatral. Abans de la guerra escriu vuit peces teatrals en què analitza el matrimoni i la família burgesa. I ja ho fa des des de la crítica i amb diverses formes de la comèdia burgesa. L'obra més sòlida és Allò que tal vegada s'esdevingué. (1936).