El Noucentisme

El noucentisme (1906-1923). Definició i concepte. Dades principals

Amb el terme “noucentisme” ens referim a l'etapa històrica i cultural que es produeix a Catalunya entre 1906 i 1923 aproximadament. El terme el va popularitzar Eugeni d'Ors des de les pàgines de La veu de Catalunya que a partir de 1906 es va convertir en el diari del partit de la Lliga Regionalista que impulsava el moviment tant en l'àmbit polític com cultural. El terme es refereix tant a “nou” com a “nou-cents”, és a dir tant s'oposa a “vell” com a “vuit-cents”.
A partir de 1906, els joves “noucentistes” (Enric Prat de la Riba, Josep Carner, Eugeni d'Ors, Pompeu Fabra...) prenen el relleu dels ideòlegs i escriptors modernistes com Joan Maragall o Caterina Albert (Víctor Català), encara que el Modernisme no es dóna per acabat fins al 1911, amb la mort de Joan Maragall, o el 1912. Durant uns anys, doncs, els dos moviment –i les respectives concepcions estètiques– van coexistir, però aviat
s'imposà un programa polític i estètic que s'oposava clarament al Modernisme.
Com sol succeir sovint en la història de les idees i del concepte del món, el Noucentisme prengué i portà a terme algunes de les aspiracions del moviment anterior, del Modernisme (1892-1911) i des d'una perspectiva històrica àmplia, durant el període noucentista s'aconsegueixen algunes de les principals fites polítiques i culturals que s'havien pretès des de la Renaixença, des de principis del segle XIX: construir una societat moderna i europea amb identitat pròpia, represa dels valors medievals.
Tot i aquesta voluntat de construcció d'una estructura política i cultural, durant aquest període també hi hagué molts conflictes socials entre l'obrerisme i la patronal, així com amb la posició de l'Església. Així, la Setmana Tràgica (1909) o “el pistolerisme blanc” (1919-21). De fet, el noucentisme s'acaba definitivament amb la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). El 1931 s'estableix la Segona República espanyola.
Pel que fa a Europa durant aquest període es produeixen grans canvis i revolucions: La Primera Guerra Mundial (1914-1918) o la Revolució Russa del 1917.

Principals reptes polítics

1. Esdevenir un país modern. Enric Prat de la Riba (1870-1917)
Prat de la Riba va ser el principal ideòleg i líder de la política cultural del noucentisme. Des d'una posició conservadora, va aconseguir l'hegemonia del partit, de la “Lliga Regionalista”, comunament denominat “la Lliga”, i establí un programa coherent que va permetre estructurar el país i ser influent políticament a l'estat espanyol. El Noucentisme va posar les bases de la Catalunya moderna i contemporània. El seu llibre programàtic és La nacionalitat catalana (1906).

2. Constitució d'estructures polítiques i culturals
La Mancomunitat de Catalunya 81914-1923). El 1907 Enric Prat de la Riba va ser elegit president de la Diputació de Barcelona des d'on organitzà el projecte ideològico-cultural i la reforma d'institucions per aconseguir una certa autonomia de Catalunya. El 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, organisme que fusionava les quatre diputacions provincials.
Organismes culturals que es crearen en aquests anys:
1. 1907. Fundació de l'Institut d'Estudis Catalans. Institució que agrupava els estudiosos més notables en diferents camps científics i lingüistes. Des de la seva secció Filològica s'impulsà la normalització de la llengua. Antoni M. Alcover i, sobretot, Pompeu Fabra (1868-1948) en van ser els màxims impulsors en els anys següents.
2. La normalització lingüística convertia la llengua catalana en una llengua moderna.
Algunes fites són: l'organització del Primer Congrés Internacional de la Llengua (1906), la publicació de les Normes ortogràfiques (1913) que eren oficials i van ser adoptades
immediatament per la premsa escrita i les editorials. La Gramàtica catalana (1918) i, ja durant la II República, el Diccionari general de la llengua catalana (1932).
3. Creació de l'Escola Industrial (1904), incipient universitat tècnica, creació de la Biblioteca de Catalunya (1914) o de l'Escola de Bibliotecàries (1915).
Prat de la Riba va morir el 1917. La Mancomunitat va ser dissolta per Primo de Rivera.
4. En el terreny literari es constitueixen revistes literàries, editorials i diaris, com “Empori”,“La revista”, la Societat Catalana d'Edicions”, l'Editorial Catalana” o la Fundació Bernat Metge” dedicada a la traducció directa dels clàssics grecs i llatins.