Eixos de càmera i direcció

Eixos de càmera i d'acció
  • S'entén per eix de càmera la línia hipotètica que uniria el centre de l'objectiu de la càmera amb el centre de la superfície enquadrada per aquesta en un determinat camp visual.
  • S'entén per eix d'acció, eix de referència o eix escènic la línia imaginària que uniria els dos personatges que actuen com a interlocutors. Quan només hi ha un personatge, l'eix d'acció quedaria definit per la direcció de la seva mirada.
Dit això podem observar que:
  • Els travellings d'avançament i de retrocés suposen un desplaçament real al llarg de l'eix de càmera, i els moviments de zoom suposen un desplaçament figurat al llarg d'aquest eix.

  • Els desplaçaments entorn de l'eix d'acció es regeixen per unes lleis més complexes. Per exemple, I'anomenada llei deis 180 graus, que es pot formular aixi: I'eix d'acció divideix l'espai en dues àrees de 180 graus cadascuna; una vegada situada la càmera en una de les dues àrees, totes les preses següents han de fer-se des de qualsevol posició d'aquesta àrea.

Pot il lustrar-se aquesta llei amb un exemple significatiu.
  • En la retransmissió televisiva d'un partit de futbol, l'eix d'acció queda determinat per la línia imaginaria que uneix les mirades dels dos porters. Una vegada iniciada la retransmissió des d'una banda del camp (el lateral de tribuna, per exemple), les càmeres no es poden moure de qualsevol posició d'aquest lateral. Les posicions extremes de les càmeres corresponen precisament al límit dels 180 graus, és a dir, darrere els porters.

  • L'explicació és òbvia. Si es transgredís la regla dels 180 graus, es desorientaria l'espectador; semblaria que els jugadors s'havien tornat bojos, perque atacarien en direcció contraria de la que atacaven un moment abans.

A mode d'ampliació pedem esmentar també l'anomenada regla dels 30 graus.

  • Es podria formular així: entre l'eix de càmera d'una determinada presa ¡ l'eix de càmera de la següent hi ha d'haver una diferencia no inferior als 30 graus. Aquests 30 graus s'han de mesurar en l'espai, no només en sentit horitzontal.
  • El motiu sembla igualment obvi. Si la càmera es desplacés en un angle inferior als 30 graus, no faria l'efecte d'un canvi deliberat de punt de vista, sinó d'error, de distorsió, de salt injustificat dins del mateix eix de càmera.
 


La direcció
Les lleis de la continuïtat regeixen també pel que fa a la direcció que segueixen els personatges en plans consecutius, per exemple, en les entrades i les sortides de camp. 
Si el personatge surt de camp per una banda de l'enquadrament, en el pla següent ha d'entrar per la banda contraria. Aquesta norma serveix tant per a les entrades i les sortides laterais com per a les que s'efectuen en sentit vertical o en diagonal.

La mateixa norma s'ha d'aplicar pel que fa al creuament de mirades entre personatges situats en plans consecutius
D'un personatge que miri cap a l'esquerra n'ha de venir un que ho faci cap a la dreta; si un mira en diagonal de dreta a esquerra ha d'anar seguit d'un altre que miri igualment en diagonal, pero d'esquerra a dreta, i després d'un personatge que miri cap a dalt n'ha de venir un que miri cap a baix.

De vegades cal fixar un sentit direccional únic a la trajectòria dels personatges en funció deis punts cardinals(Per exemple: en un reportatge resum de la Volta Ciclista, a l'etapa entre Lleida ¡ Manresa el sentit logic de la trajectoria és d'esquerra a dreta, i en una etapa entre Girona ¡ Andorra el sentit direccional logic seria l'invers.)

El sentit direccional exigeix que s'atenguin les lleis dels eixos de càmera i d'acció.
 
 

Informació extreta de: http://salvicanadell.cat/joomla3/index.php/t3/133-muntatge/919-el-raccord-la-continuitat-2