Visions & Cants, de Joan Maragall

Joan Maragall publica Visions & Cants l'octubre de 1900 a l'empremta de l'editorial L'Avenç.

Era el segon llibre de Maragall, llavors encara un autor en formació sense el prestigi que tindrà els anys posteriors. Encara no és el teoritzador de la poesia que es produeix tot seguit amb l'Elogi de la Paraula (1903) i l'Elogi de la Poesia (1907), però és el llibre que marca l'inici de la seva projecció pública i cívica com a poeta.

Poesia regeneracionista. Visió hedonista de la vida. L'atracció per Nietzsche

Joan Maragall bandeja totalment la tendència decadentista del seu primer llibre. Visions & Cants se situa en la línia més avançada del moment: la regeneracionista que té la principal base filosòfica en Friedrich Nietzsche (1844-1900).

Maragall ja havia dedicat un article al filòsof alemany des del Diario de Barcelona on escrivia habitualment. Va estar influït per les doctrines de "la voluntat al poder" i es va convertir en l'introductor de Nietzsche a la península ibèrica. Segons aquesta doctrina, el mal de la societat moderna rau en el fet que el cristianisme ha difós la idea de la moral de l'home dèbil, resignat i altruista que acata els dogmes i obeeix. Esdevé una mena d'esclau. Per contra, allò que cal és l'exaltació de la vida i el triomf de la voluntat humana. Els "senyors forts de cos i ànima, lliures i irresistibles, que viuen la vida intensa, assedegats, egoistes sublims de la vida, lleons riallers"...

Per aquests homes "viure és poder, poder és disfrutar, i el llur imperi és el de la força corporal florida i exuberant que s'esbrava en jocs, i en festes, en crits i en guerres, en tot lo que és fort, lliure i alegre".

Aquesta voluntat de viure concretada en una visió hedonista de la vida és la que descriuen molts dels poemes de les Visions i dels Cants.

Per això, el llibre pot ser llegit com la seva aportació poètica a l'elaboració d'una ideologia nacionalista de base federal que simultàniament anirà defensant en articles al Diario de Barcelona. Maragall, no sols es refereix al vessant del regeneracionisme català, sinó que també parla de l'anomenat "problema d'Espanya", en el qual Catalunya esdevé un instrument en aquell moment.

Estructura del llibre

Com explica Ignasi Moreta, Visions & Cants està dividit en tres parts:

- Visions: 5 poemes narratius que miren cap al passat: se centren en personatges llegendaris.

- Intermetzzo: format per 14 poemes diversos que parlen del present i enllaça les dues parts: les Visions i els Cants.

- Cants: 6 poemes plenament modernistes, regeneracionistes, que miren cap al futur.

L'Intermezzo es refereix a diferents parts de l'any, de forma que en el seu conjunt el llibre discuteix la relació entre l'ara i l'eternitat, vista des d'una perspectiva negativa, per qui transgredeix les lleis de l'amor.