Materials i recursos de Llengua catalana: Fonètica

“La pronunciació i l'ortografia constitueixen, com si diguéssim, l'epidermis de la comunicació verbal. Sons i lletres són, respectivament, la superfície o el paper d'embolicar de la llengua oral i de l'escrita. Quan comprenem o produïm un missatge oral o escrit, el primer que sentim, veiem o diem, abans que res, són sons i lletres.

Una estranya paradoxa fa que, tot i tractar-se d'aspectes lingüístics equivalents, la valoració social que es fa de cadascuna sigui ben distinta. Així l'ortografia és un dels objectes més estimats d'observació i crítica: qui més qui menys descobreix faltes als diaris, a la correspondència o a la publicitat i se'n queixa públicament d'una forma apassionada i dura. Això fa que a la pràctica tothom tingui força por d'escriure i de ficar la pota i, també, que passem força vergonya quan se'ns enxampa algun oblit inconfessable.

En canvi, per la pronunciació no cal patir tant. Comparativament, molt poques persones s'adonen dels errors i les mancances que tenen un polític, un concursant televisiu, un locutor radiofònic, un veí o nosaltres mateixos, tot i que puguin ser força més evidents i greus que les incorreccions ortogràfiques. I si ens hi fixem, no es considera de cap de les maneres una falta lletja o enutjosa, sinó més aviat un detall imperdonable, causat potser per una badada inconscient o per alguna deficiència física que no té solució i que tampoc mereix tants comentaris.

Aquestes actituds es fonamenten, és clar, en la consideració social diversa de l'oral i de l'escrit i també, en part, en la ignorància sobre determinats aspectes lingüístics.”

Ensenyar Llengua. Daniel Cassany. Editorial Graó

2. Fonètica catalana

Fonètica catalana

Els materials d'aquest document enllaçat estan organitzats en quatre nivells: bàsic, mitjà, avançat i superior. Una part important del que s'hi exposa ja ho has estudiat en altres cursos, fonamentalment tot el que es correspon amb els nivells bàsic i mitjà.

Per tant, és aconsellable que et centris en els nivells avançat i superior i que revisis els altres només si hi ha conceptes que has oblidat.

2.1 Sons vocàlics i sons consonàntics

Els sons vocàlics

Quins són els òrgans de fonació, com es classifiquen els sons vocàlics, la naturalesa de la síl·laba i els fenòmens de contactes vocàlics

Els sons consonàntics

Quins són els òrgans de fonació que intervenen, els criteris per a la classificació (segons el punt i el mode d'articulació, i funció de les cordes vocals.)

A les activitats d'ampliació trobareu activitats amb el solucionari inclòs, elaborat pel mateix autor d'aquestes dues presentacions.

2.2 Recapitulació sobre fonètica

Fonètica del català. Generalitats

Presentació resumida al sistema fonètic català

Alfabet

Llista de l'alfabet català amb les diferents transcripcions fonològiques, o transcripcions amples, segons l'estàndard AFI.

Lletra	AFI	Exemples	Comentaris
a	/a/ [ä]	mar	vocal oberta
a	/ə/	casa	vocal neutra del català oriental
e	/e/	festa	vocal tancada
	/ɛ/	mel	vocal oberta
	/ə/	mare	vocal neutra oriental excepte grups àtons ae, ea, i posttònic ee
	/a/	enciam	àtona inicial en català oriental col·loquial, no formal, especialment seguida per nasal o sibilant
i	/i/	pit
i	/j/ [j] [i̯]	iode, noia	semivocal
o	/ɔ/	cor	vocal oberta
	/o/	coma	vocal tancada
	/u/	penso	àtona en oriental, excepte mallorquí
u	/u/	dur
	/w/ [w] [u̯]	caure, qüestió	semivocal
	∅	guerra	muda en els dígrafs gu i qu davant e o i

Lletra	AFI	Exemples	Comentaris
b	/b/	tomba, barra	precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva.
	/β/ [β̞]	roba	excepte on no es produeix betacisme
	/bb/	poble	geminada en el grup bl intervocàlic, en oriental
	/p/	cub	ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda
	∅	rumb	muda precedida de m a fi de mot
c	/k/	camp
	/s/	cendra
	/s/	veça	ce trencada
	/ɡ/	anècdota	sonorització davant de consonant sonora
d	/d/ [d̪]	sonda, dama	precedida de pausa, de consonant nasal, lateral, o oclusiva.
	/ð/ [ð̞]	boda
	/t/ [t̪]	sud	ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda
	∅	profund	muda precedida de n i l a fi de mot
f	/f/	fusta
f	/v/	afgà	sonorització davant de consonant sonora
g	/ɡ/	engany, gana, guerra	precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva.
	/ɣ/ [ɣ̞]	biga, foguera
	/ɡɡ/	regla	geminada en el grup gl intervocàlic, en oriental
	/k/	pròdig	ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda
	/ʒ/	gel	africada /d͡ʒ/ en valencià; en nord-occidental, africada /d͡ʒ/ en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva
	/t͡ʃ/	boig
h	/h/	ehem	hac aspirada, en general és muda
j	/ʒ/	jove	africada /d͡ʒ/ en valencià; en nord-occidental, africada /d͡ʒ/ en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva
k	/k/	kurd
l	/ɫ/	bola	ela velar general en oriental i a final de síl·laba en occidental
	/l/	lira	en valencià i alguerès, i entre vocals anteriors (e, i)
	/ʎ/	llamp
	/ɫɫ/	col·legi	ela geminada, excepte en valencià /l/
m	/m/	mà
m	[ɱ]	èmfasi	seguida de labiodental [f], [v]
n	/n/	nas
	[ŋ]	ganga, blancor	seguida de velar [ɡ], [k]
	[ɱ]	confirmar	seguida de labiodental [f], [v]
	/m/	canvi	seguida de bilabial [p], [b]
	/ɲ/	banya
p	/p/	pas
	/b/	capgirar	sonorització davant de consonant sonora
	∅	camp	muda precedida de m a fi de mot o davant consonant
q	/k/	quin
r	/r/	ram, barra	erra vibrant
	/ɾ/	mare	erra bategant; intervocàlic i a final de síl·laba en balear i valencià
	∅	flor	muda a final de mot, amb excepcions; mai en valencià on sí que sonen totes les erres finals
s	/s/	sac, bossa	essa sorda
s	/z/	casa	essa sonora
t	/t/ [t̪]	temps
	/d/ [d̪]	atzavara	sonorització davant de consonant sonora
	/d͡ʒ/	viatjar, fetge
	/t͡ʃ/	fitxa
	/d͡z/	dotze
	∅	cent	muda precedida de n i l a fi de mot, excepte balear i valencià
v	/b/	vaca	betacisme, precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva.
	/β/ [β̞]	cava
	/v/	vaca	labiodental en valencià general, balear, alguerès, i part del tarragoní.
w	/b/	wàter
w	/w/	western	estrangerismes no assimilats
x	/ʃ/	xiular, faixa	en mots patrimonials; en occidental africada /t͡ʃ/ en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva
	/ks/	excursió	en cultismes
	/ɡz/	examen	ex + vocal
	/ʒ/	caixmir
z	/z/	zona

Vocals

Notes:

[æ] en valencià i mallorquí on la [ε] és especialment oberta.
[ɐ] en barceloní on la [ə] és especialment oberta.
[a] té una posició central en lloc d'anterior. Si és necessari precisar-ho es pot indicar amb un diacrític [ä].
[ɑ] en alguns parlars nord-occidentals en lloc de la [a] final de paraula.

Consonants

vós: Només en zones determinades del domini lingüística català

f: A final de mot, si va seguit d'una consonant sonora o d'una altra vocal, el fonem /f/ es pronuncia [v]

Notes:

A l'esquerra la consonant sorda i a la dreta la sonora.
[c] i [ɟ] només en part del mallorquí.

Altres signes

Els signes [ ˈ ] i [ ˌ ] mostren l'accent primari i secundari respectivament, abans de la síl·laba fonètica. En especial en mots compostos o prefixats, l'accent secundari no neutralitza les vocals (p. ex. /əˌβanpɾuˈʒektə/). També es pot trobar sovint en les obres de referència en català amb l'accent tancat i obert, respectivament, sobre la vocal (p. ex. /əβànpɾuʒéktə/), però per mantenir la uniformitat el Viccionari utilitza només el primer sistema.

Una lligadura [ ͡ ] indica que es tracta d'una consonant africada i no de la seqüència de dues consonants (p. ex. fitxa /ˈfi.t͡ʃə/).

El diacrític [~] serveix per indicar el caràcter velaritzat genuí de la lletra ela [ɫ]. En una transcripció ampla del català sovint és obviat i representat per [l], però és recomanable usar-lo al Viccionari per marcar la diferència amb els sons d'altres llengües.

Un punt [.] separa les síl·labes fonètiques. El diacrític [,] marca el caràcter sil·làbic d'una consonant (p. ex. compra /ˈkom.pɾə/ i compr /ˈkom.pɾ̩/).

[Font: Adaptació de la pàgina del Viccionari: https://ca.wiktionary.org/wiki/Viccionari:Pron%C3%BAncia_del_catal%C3%A0]

2.3 Com sonen els sons

Al web Els sons del català trobareu recursos i materials sobre fonètica i fonologia catalana i us facilita l'accés a activitats interactives. A Type IPA phonetic symbols podreu posar en pràctica, en un teclat virtual, els aprenentatges que aneu adquirint sobre transcripció fonètica.

Al Diccionari de Dubtes del Català Oral podeu consultar la pronúncia dels mots en diferents varietats dialectals. En la mateixa línia, una informació que va una mica més enllà la podeu localitzar a l'Atles interactiu de l'entonació del català.