De la segona República a la literatura de postguerra

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985)

Finalment, no podem oblidar dins d’aquesta visió de conjunt de producció teatral la figura de Salvador Espriu, dins la qual destaca Antígona (publicada per primer cop l’any 1955 i revisada per a la nova edició de 1969), on reflexiona sobre els efectes de la guerra civil, i la Primera història d’Esther, escrita entre 1947 i 1948, i estrenada el 1958 sota la direcció de Jordi Sarsanedas. Replantejada més endavant per Ricard Salvat, qui amb Ronda de mort a Sinera (1965) ens oferia un muntatge amb textos narratius i poètics d’Espriu. L’autor desenvolupa en aquesta obra el fruit de la seva particular investigació teatral. L’obra es basteix a partir de la història bíblica, en la qual Espriu introdueix elements propis d’una temàtica molt personal i que caracteritza la seva obra considerada globalment. En aquest sentit, la més gran innovació –i la definitiva justificació de l’obra- prové de la identificació, operada a nivell mític, del poble d’Israel, secularment perseguit, amb el de Catalunya. D’altra banda, hi empra un llenguatge difícil, homenatge a la nostra llengua, en el qual predomina un contingut to satíric que recull la llarga tradició autòctona que, iniciada amb Jaume Roig, té com a antecedent més immediat l’obra de Guerau de Liost i la de Pere Quart. Observem aquests trets en el següent fragment:

Vídeos de referència

Duració: 14 min 14 s	Duració: 55 min 55 s	Duració: 29 min 60 s

Poemes recitats

Ish, Isha, Eli, Elis! Una vella resposta... Pel meu mirall... Amb música ho... Una closa felicitat... Spiritual, amb... Llibre dels morts So de cornamusa...