De la segona República a la literatura de postguerra

Manuel de Pedrolo (L’Aranyó, 1918 – Barcelona, 1990)

La producció teatral de Pedrolo ha estat considerada com una realització anticipada a Catalunya del que mundialment ha representat el teatre de l’absurd d’Adàmov, Beckett o Ionesco. Ara bé, les coincidències no són determinants i, de fet, el Pedrolo teatral se’n separa, bàsicament per una tendència més marcada cap a l’abstracció filosòfica dels seus plantejaments. Això el dugué a la construcció d’obres ben limitades, amb la presència, a cops, de personatges que són tals perquè abans de res tenen una categoria simbòlica. Del teatre que ha escrit, Pedrolo només n’ha publicat una part restringida, de la qual destaquem La nostra mort de cada dia (1958), Homes i no (1958), Situació bis (1963) i Darrera versió per ara (1971).