De la segona República a la literatura de postguerra: Joan Oliver / Pere Quart

5. Teatre de postguerra

5.2. Joan Oliver / Pere Quart

Joan Oliver (Sabadell, 1899 – Barcelona, 1986)

Passada la guerra civil el teatre de Joan Oliver experimentà alguns canvis a causa principalment de l’impacte bèl·lic –tant el d’aquí com l’europeu i mundial- i a l’arribada del corrent existencialista, que dominà la cultura occidental fins quasi els anys seixanta. Així, d’una banda, el seu teatre tendeix a concentrar-se, més que abans, en una temàtica que es distingeix pel tractament d’una problemàtica del tot humana, sempre concreta i directa, i que tot i no caracteritzar-se pel vol abstracte, no defugia tanmateix un cert valor global i emblemàtic. Però, d’altra banda, s’hi fa patent l’ordenació rígida i gairebé clàssica de l’estructura d ela peça. Un bon exemple del que diem és Ball robat (1959) on descriu el fracàs de tres matrimonis ja madurs. D’aquesta època són també obres com Primera representació (1959) i Tercet en re, també del mateix any. Cal esmentar la tasca d’Oliver com a traductor d’autors teatrals estrangers com Molière, Txèkhov, Beckett o Ionesco, i com adaptador a l’ambient barceloní d’obres d’altri, com per exemple el Pigmalió de Bernard Shaw.