De la segona República a la literatura de postguerra

Carles Soldevila Barcelona, 1892 – 1967) serà tornat a cridar per les empreses perquè estreni; però no arribarà a assolir mai l’èxit de Sagarra, amb obres com Fuga i variacions (1947), més tard dita Senyoreta Cyrano. Al voltant de Sagarra i Soldevila aparegueren una sèrie d’autors com ara Lluís Elias i Santiago Vendrell que perseguien l’èxit immediat amb uns textos molt primaris i trames molt senzilles.

No serà fins a l’aportació cabdal de Salvador Espriu i la nova aparició de Joan Oliver cap als darrers anys cinquanta que el teatre català –pel que fa a l’apartat d’autors- comenci a ésser innovador. L’any 1955 es funda l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), de caràcter independent. La creació de l’ADB possibilità un teatre d’una exigència i ambició superiors al teatre representat a través del canal comercial. Els seus fundadors Frederic Roda i Jordi Sarsanedas, amb l’ajut de Ricard Salvat, aconseguiren d’oferir una mostra representativa del teatre estranger del moment,així com estrenes d’autors catalans: Joan Oliver, Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Joan Brossa i Baltasar Porcel. La representació de L’òpera de tres rals (1963) de Bertold Brecht per primera vegada a l’estat espanyol va comportar la dissolució forçosa de l’ADB. El teatre independent va eixamplar la seva base el 1960 amb la fundació de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual dirigida per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany. L’EADAG esdevindrà la institució més coherent i prestigiosa dins l’àrea del teatre independent. Les representacions de l’EADAG assoliren un nivell artístic desconegut a Catalunya i la companyia va fer actuacions fora del domini lingüístic català, a Madrid, Bilbao, París, Nancy, Reggio Emilia, Venècia... Altres manifestacions del teatre independent foren la formació del Gil Vicente, l’any 1961, dirigit per Feliu Formosa i Francesc Nel·lo; del Teatre Experimental Català, l’any 1962; del grup Teatre Independent del CICF, l’any 1967, aviat conegut per GTI. Cas a part mereix la formació d’Els Joglars l’any 1962, dirigits de bon començament per Albert Boadella. Els seus espectacle primerencs L’art del mim (1962) i Deixebles del silenci (1964) els dugueren a unes formulacions més complexes i enriquidores com expressen clarament els seus muntatges: Cruel ubris, Mary d’ous, Àlias Serrallonga i La Torna. El fet que els seus components fossin jutjats per un tribunal militar, i condemnats a presó (1978), demostra que la censura en l’àmbit del teatre té unes arrels especialment furioses a l’estat espanyol.