De la segona República a la literatura de postguerra

No podem tancar aquest apartat sense fer una referència més extensa a l’obra novel·lística de Manuel de Pedrolo (L’Aranyó, 1918 – Barcelona, 1990). La seva producció és abundosa i multiforme. Ens trobem davant d’una de les obres més vastes de la literatura catalana. Pedrolo aboca en cada novel·la la seva passió experimental, que el porta a treballar i a replantejar-se contínuament –i també, de vegades, precipitadament i confiada- els elements constitutius de la ficció. Manuel de Pedrolo no és conreador d’una sola línia novel·lística; per a ell cada novel·la constitueix una possibilitat narrativa, un tempteig.

Tot i existir una dèria formalista en l’obra de Pedrolo, no deixa de ser identificable una insistència en una sèrie de temàtiques que podríem resumir en una preocupació per l’home i els seus conflictes –en el terreny sexual, anímic, social...-. Autor conflictiu per a la censura franquista, començà a veure publicada la seva ingent i desigual producció. Destaquem Balanç fins ala matinada (1963), Cendra per Martina (1965), Avui es parla de mi (1966), Totes les bèsties de càrrega (1967, metàfora rudimentària de la situació política d ela Catalunya de postguerra), la sèrieTemps obert (1968 i ss), Un amor fora ciutat (1970, feble relació redemptorista d’un cas d’homosexualitat), Procés de contradicció suficient (1976)...