Fonts L3

La Unió Catalanista, fondament impressionada per la gravetat de les circumstàncies actuals, crida el poble català a la reflexió; li demana que, davant de l’abisme a què l’empenyen, s’aturi i pensi. [...]
És ja tard per retreure els desencerts de la Guerra de Cuba, per recordar la sang i els tresors que s’hauria estalviat Espanya concedint l’autonomia quan nosaltres ho dèiem, quan la insurrecció començava i els seus cabdills l’acceptaven. És tard per fer veure com la
política de la guerra ha afavorit les ambicioses aspiracions dels nord-americans, sembrant en l’illa odis inesborrables que ni l’autonomia concedida a darrera hora ha pogut ofegar.
Avui estem al començament d’una guerra perillosíssima i encara som a temps de no cometre més errors com els passats i que nosaltres també per endavant vam anunciar.
La conducta dels Estats Units és injusta, la seva agressió inqualificable. Però, ¿és això suficient per justificar que Espanya s’enfonsi per complet en la més espantosa ruïna persistint en una lluita desigual? [...].
Vingui la pau i vingui de seguida [...]. Vingui la pau, que com més pròxima més avantatjosa, com més immediata més honrosa per a nosaltres [...].
UNIÓ CATALANISTA . «Manifest als catalans», del 12 de juny del 1898. La Renaixensa (16 juny 1898)